• Imprimir

Nikita Mikhalkov tanca la secció competitiva d'un festival en termes generals discret amb un film èpic i intimista sobre la lluita soviètica contra els nazis

Més guerra a Cannes

Bernat Salvà

Nikita Mikhalkov i la seva filla, l'actriu Nadejda Mikhalkova, ahir a Cannes, en la presentació de 'L'èxode. Cremat pel sol 2', on han actuat junts
FRANÇOIS GUILLOT / AFP

La recta final del Festival de Cannes està marcada pel cinema bèl·lic. Després de l'aproximació de Ken Loach a la Guerra d'Iraq i del polèmic film sobre la independència d'Algèria signat per Rachid Bouchareb, ahir va ser el torn de Nikita Mikhalkov i la seva visió de la Segona Guerra Mundial des de l'òptica russa. L'èxode. Cremat pel sol 2, continuació de la pel·lícula que va guanyar l'Oscar i el premi del Jurat a Cannes del 1994, va néixer anys enrere, quan el director rus va veure Salvar el soldat Ryan.

"No volia competir amb Spielberg -explica el cineasta rus-. Però de vegades sembla que els aliats són els únics que van derrotar els nazis. Volia donar la meva perspectiva, mostrar a les noves generacions com va ser la guerra a Rússia". Mikhalkov recupera el personatge del general Kotov i una de les seves filles, interpretats als dos films pel mateix director i la seva filla gran, Nadejda Mikhalkova. Si l'original tenia un aire txekhovià, aquesta segona part se centra en els desastres de la guerra: la lluita per la supervivència de Kotov, que escapa de la presó on l'havia fet tancar Stalin i s'afegeix a un batalló de voluntaris que va al front, i de la seva filla Nàdia, que vaga pels territoris ocupats pels nazis.

Rodada amb un pressupost generós, de 40 milions de dòlars, que també servirà per finançar una tercera part cinematogràfica i una versió televisiva de 15 episodis, Cremat pel sol 2 té una posada en escena que evoca el cinema de David Lean. Les grans escenes d'acció (els atacs aeris a la presó estalinista i un vaixell de la Creu Roja, una trinxera soviètica arrasada pels tancs nazis...) són espectaculars i originals. La pel·lícula també sap trobar el to adequat en les escenes íntimes, i està travessada per un sentit de l'humor que aireja la història sense perdre de vista el sentit tràgic. S'hi troba a faltar, però, un fil argumental més sòlid: a estones es perd de vista la història, i sembla una successió d'episodis inconnexos.

Nikita Mikhalkov va negar que sigui un film pro o antiestalinista, com se l'ha acusat. "No ho és en absolut, es tracta essencialment d'una història d'amor entre un pare i la seva filla", va afirmar. També es va defensar de la suposada manca de fidelitat als fets històrics: "He volgut retratar l'esperit de l'època en què s'ambienta, més que la guerra en si. És terrible que un autor traeixi la història per ignorància, però no és el cas, vam fer una profunda tasca de recerca abans. Com deia Tolstoi, l'artista, a diferència de l'historiador, és en essència subjectiu".

Un 'monstre' hongarès

L'altra pel·lícula presentada ahir a competició és Slezíd teremtés - A Frankenstein terv (Un noi fràgil - El projecte Frankenstein). Retrata un noi de 17 anys que comet un assassinat i el seu pare que, torturat pels remordiments, lluita per la seva redempció: el va abandonar en néixer per la seva carrera teatral i cinematogràfica. "Els límits de la monstruositat estan sempre determinats per la majoria, dins d'una societat, i és en aquesta frontera que he volgut col·locar els miralls", afirmava ahir el director, Kornél Mundruczó. "La primera part del títol resumeix el que penso d'aquest noi: no és cap monstre", va afegir. L'estructura narrativa del film no és tan clara com les explicacions: els personatges semblen regir-se per una lògica absurda i manca informació per entendre el conjunt de la història.

Travessa

Nikita Mikhalkov és el darrer nom que cal incloure a la llista de favorits per al palmarès. Només el francès Xavier Beauvois amb Des hommes et des dieux i sobretot Mike Leigh amb Another day han rebut elogis unànimes i semblen aspirants clars a la Palma d'Or. Altres, com Alejandro González Iñárritu, Daniele Luchetti, Apitchang Weeresethakul i Bertrand Tavernier, semblen tenir opcions per guanyar algun premi. En canvi, noms consagrats com Doug Liman, Kiarostami, Loach o Kitano han decebut en una edició de Cannes més aviat pobra.