• Imprimir

El cineasta iranià Abbas Kiarostami reclama l'alliberament immediat de Jafar Panahi al Festival de Cannes, on presenta un film amb Juliette Binoche

Cinema i llibertat

Bernat Salvà

Juliette Binoche va acaparar ahir tota l'expectació mediàtica al Festival de Cannes
LOIC VENANCE / AFP

Quaranta pel·lícules en quaranta anys, algunes de les quals han estat premiades en els grans festivals europeus, donen una idea de la rellevància artística del cineasta iranià Abbas Kiarostami, que tanmateix arriba amb comptagotes a les sales comercials catalanes. També permeten fer-se a la idea del risc que va assumir ahir quan va dedicar els primers vint minuts de la roda de premsa del festival, on presenta Copie conforme a competició, a reclamar l'alliberament immediat del cineasta Jafar Panahi, tancat a la presó des de fa un parell de mesos per les autoritats iranianes. "Per a tots els amants del cinema i de la llibertat -va dir-, és inacceptable que un director estigui empresonat. Quan un cineasta o un artista és a la presó, és tot l'art que està empresonat".

Copie conforme és la primera pel·lícula que el cineasta iranià Abbas Kiarostami roda fora del seu país, i la seva segona col·laboració amb l'estrella francesa Juliette Binoche, omnipresent aquest any a Cannes com a protagonista al cartell del festival. En la seva segona col·laboració amb el director, l'actriu de Chocolat interpreta una galerista que acaba de conèixer un especialista en art, encarnat pel tenor i actor britànic William Shimell. Mentre passen un dia junts, són confosos amb un matrimoni i comencen a fingir que realment estan casats, evocant suposats records passats i mantenint discussions pròpies de les parelles veteranes.

Juliette Binoche veu la pel·lícula com "un himne a l'amor i a la dificultat d'estimar", i defineix el seu personatge com "una dona misteriosa, amb una gran força i complexitat, i al mateix temps amb un punt de desesperació". Kiarostami va dir que "les relacions amoroses són l'únic domini en què les experiències prèvies no serveixen de res". Això no obstant, per fer la pel·lícula s'ha inspirat en la seva pròpia existència: "En totes les pel·lícules que he fet, jo he estat sempre present en tots els personatges. El meu cinema no es basa en la literatura o en altres formes d'art, sinó que ve de la vida, de la realitat". Però entrar en el joc d'aparences que planteja el seu film no és fàcil: les converses sobre l'art es fan interminables i la relació entre Binoche i Shimell pot semblar una broma allargada, més que un camí cap a la veritat emocional dels personatges.

Diàleg de religions

L'altra pel·lícula a competició de la jornada d'ahir és la producció francesa Des hommes et des dieux (D'homes i déus), sisena pel·lícula de l'actor i director francès Xavier Beauvois, que recrea un fet real que va succeir el 1996 al sud d'Algèria: el segrest i assassinat a mans d'integristes islàmics de sis monjos francesos. Poc interessat pel seu vessant de succés, de notícia de portada als mitjans de comunicació, Beauvois explora la humanitat dels personatges, la seva integritat i entrega altruista a la gent més pobra. "No he volgut parlar de la religió, sinó dels homes -diu el director-; de com en una societat egoista hi ha gent intel·ligent i apassionada que s'interessa per les altres persones, cultures i religions". Lambert Wilson, que també competeix a Cannes amb La princesse de Montpensier, és un dels protagonistes d'una història que capta molt bé l'esperit generós de la petita comunitat de monjos, però que allarga massa les escenes sobre els rituals de la vida monàstica.