• Imprimir

Woody Allen planteja grans interrogants amb una nova comèdia, i Mike Leigh opta a la Palma d'Or amb el seu estil realista

De la filosofia al realisme

Bernat Salvà

Woody Allen no creu en la competició artística. "Qui pot decidir que un Picasso és millor que un Matisse? -reflexiona-. És absurd, els dos són meravellosos. Amb el cinema passa igual, no hi ha cap motiu per haver de triar entre un film de Scorsese, d'Oliver Stone, o d'algú altre". El novaiorquès feia aquestes afirmacions en una trobada al Festival de Cannes amb una quinzena de periodistes catalans i espanyols, que, gràcies a la participació de Mediapro en la coproducció, vam poder compartir mitja hora amb ell -i riure de les seves ocurrències.

La seva nova pel·lícula, You will meet a tall dark stranger (Et trobaràs amb un desconegut alt i bru), es presenta fora de la secció competitiva. Protagonitzada per Naomi Watts, Josh Brolin, Anthony Hopkins i Antonio Banderas la història s'ambienta a Londres i presenta una sèrie de personatges que, insatisfets amb les seves relacions estables i avorrides, busquen alguna cosa nova que doni sentit a la vida.

"Les relacions entre les dones i els homes tenen els mateixos problemes des de fa milers d'anys", apunta Woody Allen. També parla de la por a la vellesa, a través del personatge de Hopkins. "Envellir no suposa realment un avantatge. Un no es torna més intel·ligent o generós. Us aconsello que ho eviteu!".

En general, es tracta d'una pel·lícula molt filosòfica, i una peça menor de Woody Allen, amb moments còmics, però amb un to general que queda lluny de les grans pel·lícules de la seva carrera. "Els directors com Oliver Stone, que també és a Cannes, estan interessats en temes polítics o socials. Però a mi m'interessa el terreny filosòfic, perquè sempre he sentit que els problemes reals són filosòfics, no polítics: per què som al món, per què hem de morir, per què són tan difícils les relacions entre homes i dones...". Allen considera que "és feina dels artistes intentar buscar respostes". La gent, però, busca respostes "màgiques" a aquests problemes, "uns en un capellà, altres en un rabí, els musulmans en la seva religió...". "Als EUA hi ha un nou tipus de bogeria: molta gent desesperada ha convertit les medicines alternatives en una nova religió".

Dues visions d'Obama

Entre d'altres temes, el cineasta també va parlar de la participació de Mediapro en el projecte: "És gent molt maca, sensible amb l'artista, em donen molt suport. Les productores nord-americanes es fiquen amb la direcció, amb el càsting...". I, contràriament al que s'ha dit del rodatge a Barcelona, assegura que "em va encantar rodar a Espanya, ho tornaria a fer".

També va tenir paraules d'elogi per al president nord-americà: "Estic encantat amb Obama, em sembla que és sensacional. Seria maco que fos un dictador durant uns anys, i podria complir moltes més coses".

Una afirmació que contrasta amb el documental de Charles Ferguson Inside job, presentat a Cannes dins de la Setmana de la Crítica, que analitza en profunditat les causes i conseqüències de la greu crisi financera. Denuncia la responsabilitat de Wall Street en la crisi i, a diferència de Michael Moore, acusa Obama de no haver fet res per regular el sistema financer i evitar un nou crac: una llarga llista dels seus alts càrrecs d'economia i finances ja treballaven amb Bush i són culpables d'un daltabaix que ha deixat 30 milions d'aturats arreu del món.

Habitual de Cannes, on ha guanyat la Palma d'Or per Secrets i mentides, Mike Leigh va presentar ahir Another year i es perfila com el primer aspirant a algun premi important. Al llarg de les quatre estacions d'un any, el cineasta ens mostra les relacions d'un matrimoni (Jim Broadbent i Ruth Sheen) amb la família i els amics, i ens fa compartir els sentiments de tots ells: des de la felicitat d'estar feliçment casat o enamorar-se, a la frustració d'una amiga que voldria trobar parella i tenir fills. "La pel·lícula parla de la nostra manera d'enfrontar-nos al món, de reconciliar-nos", diu. Per Leigh, parlar de gent ordinària és natural: "La vida és fascinant, i no hi ha cap diferència entre les vides ordinàries i les altres. Tots som éssers humans i tenim un poder de fascinació il·limitat".