• Imprimir

Oliver Stone estrena fora de concurs a Cannes el seu retorn al món de les finances amb 'Wall Street: els diners no dormen mai', la primera seqüela que dirigeix

Wall Street no canvia

Bernat Salvà

Michael Douglas s'amaga darrere Oliver Stone davant de les desenes de fotògrafs aplegats per veure'ls ahir al Festival de Cannes
GUILLAUME HORCAJUELO / EFE

Han passat 23 anys des que Oliver Stone va retratar Wall Street amb una pel·lícula que va ajudar a popularitzar el terme yuppie i va fer guanyar l'Oscar a Michael Douglas. Les coses no han canviat excessivament des de llavors en aquest món de les altes finances, regit per l'avarícia i la fam insaciable de poder i diners. Ho hem pogut veure amb la profunda crisi financera que encara estem arrossegant, i sembla justificat, o si més no comprensible, que Stone afronti la primera seqüela de la seva carrera: Wall Street: els diners no dormen mai, que ahir es va presentar al Festival de Cannes en la secció oficial fora de competició.

El director, sempre reivindicatiu, va aprofitar l'aparador de Cannes per repartir llenya: "Vaig pensar que el sistema es corregiria, i no ho ha fet. M'hauria agradat veure reformes importants, però veig que segueix havent-hi uns problemes enormes". Tant a la pel·lícula com a la roda de premsa va titllar de "boig" un sistema que permet que "el 40% dels beneficis de les companyies nord-americanes procedeixin del sector financer".

Stone inicia la seqüela el 2001, amb la sortida de la presó de Gordon Gekko (Douglas), el tauró de les finances que protagonitzava la primera part i acabava pagant les irregularitats comeses. Set anys després, el 2008, just abans del crac financer, Gekko torna a l'escena pública amb la publicació d'un llibre que avisa de les amenaces de l'especulació. Però no ha canviat tant com suggereix el seu discurs. Aviat ho podrà comprovar un jove i brillant broker anomenat Jake Moore, interpretat per Shia LaBoeuf, la jove estrella que també acompanyava Harrison Ford a Indiana Jones 4. Moore surt amb la filla de Gekko i, quan esclata la crisi, aposta per invertir en una empresa d'energia renovable que crea riquesa, en comptes d'especular.

Espanya, Grècia i Portugal

Platoon, Nascut el 4 de juliol, JFK o South of the border (el documental sobre Hugo Chávez que va presentar el setembre passat a Venècia) són només alguns exemples del fort component polític que té el 90% del cinema de Stone. La continuació de Wall Street n'és un altre prova, encara que al punt de mira no hi ha tant la clàssica política (que també rep alguna bufetada) com els grans bancs i els especuladors financers. El director va denunciar "l'enorme buit que persisteix entre els que de debò creen riquesa i els que operen als mercats fincancers", i va esmentar els casos de Grècia, Portugal i Espanya com a exemples del fracàs de la regulació de les normes que haurien de regir els mercats financers.

Amb la seva habitual tendència a traçar una clara divisòria entre el bé i el mal, Stone va esmentar el seu pare com a exemple dels homes que, al món de la banca, tenia altres prioritats: "Era un home honest i creia en el servei als clients, i això ha desaparegut". Michael Douglas també opina que "l'avarícia no ha acabat", i va apuntar un dels elements que pot fer funcionar la pel·lícula: "A la gent li agraden els dolents".

Pitjor que Michael Moore

Wall Street: els diners no dormen mai, que s'estrena a Catalunya l'1 d'octubre del 2010, va deixar a Cannes la sensació de no haver complert les expectatives. Ni la tensió dramàtica s'acosta a les millors obres de Stone, ni planteja i resol un conflicte amb prou entitat com per justificar 130 minuts de metratge, ni dissecciona amb la profunditat i lucidesa que es podria esperar d'ell el món de les finances. Michael Moore, amb una càmera i molta imaginació, ficava el bisturí molt més endins amb el documental Capitalisme: una història d'amor.

Tampoc va convèncer l'única pel·lícula presentada ahir a competició, la coreana Hanyo (La minyona). Dirigida per Im Sang-soo, retrata amb talent visual i molta habilitat per a la intriga les tenses relacions que s'estableixen entre una família de l'alta burgesia coreana i la seva nova minyona. El marit s'embolica ben aviat amb ella, però quan l'affaire es descobreix i es revela que la noia està embarassada, el film transita abruptament cap a un final massa precipitat, proper al terreny de la violència excessiva de cert cine coreà.