• Imprimir

El cineasta portuguès de 101 anys inaugura a Cannes la secció 'Un certain regard' amb un projecte ideat fa 60 anys que parla de la contaminació i la crisi econòmica

Oliveira i l'eternitat

Bernat Salvà

Oliveira posant per als fotògrafs en la seva enèsima aparició al Festival de Cannes
VALERY HACHE / AFP

Fa dos anys, el Festival de Cannes retia homenatge a Manoel de Oliveira amb motiu del seu centenari. Lluny de retirar-se, el director va estrenar l'any passat Singularitats d'una noia rossa, presentat a la Berlinale, i va tornar ahir al certamen francès amb un nou llargmetratge, O estranho caso de Angélica (L'estrany cas d'Angèlica), que va inaugurar la secció Un certain regard. A més, té alguns projectes en agenda. Molts cineastes joves somien a rodar al ritme d'aquest home incombustible, que al desembre farà 102 anys.

Tot adquireix proporcions cronològiques descomunals, en Oliveira. Prou lúcid encara per parlar durant gairebé una hora davant centenars de periodistes d'arreu del món, el director va explicar que O estranho caso... és "un projecte antic", que a escala Oliveira significa que "fa 60 anys que el volia fer". En sis dècades, la història ha canviat. El protagonista, interpretat pel seu nét Ricardo Trêpa, és un fotògraf jueu que es diu Isaac i que viu en una pensió d'una petita ciutat. Una nit rep un encàrrec singular: fotografiar una dona jove i bella (Pilar López de Ayala) que acaba de morir, perquè la seva família en vol conservar un darrer record. Captivat per la seva extraordinària bellesa, Isaac veu com, a través de l'objectiu, mentre la fotografia, i després en revelar les fotos, la noia torna a la vida.

Oliveira s'inspira en una experiència pròpia (va fotografiar una dona acabada de morir) per tornar a alguns dels seus temes habituals, com la preeminència del que és etern i espiritual sobre el que és material i la fugacitat de les coses. "La mort és una condició absoluta -reflexionava ahir el director-. Quan naixem, l'única certitud que tenim és la mort. No tinc por de la mort, només em fa por el patiment. Però la mort és una sortida, una porta, com deia Tolstoi".

El canvi d'època ha fet que Oliveira substitueixi la persecució dels jueus del projecte original (que data del 1946 i va ser vetat pel règim de Salazar) per altres temes d'actualitat que l'inquieten, com la contaminació i la crisi econòmica. La pel·lícula està filmada bàsicament amb l'estil realista, senzill i directe del cineasta, amb petits parèntesis per visualitzar els somnis i imaginacions del fotògraf. Les aparicions de la noia "no són reals, són fruit de la seva imaginació", va precisar Oliveira. La pel·lícula ha comptat amb coproducció del català Lluís Miñarro, a través de la seva empresa Eddie Saeta.

Primera ovació

Ahir va arrencar també la secció oficial competitiva. L'actor francès Mathieu Amalric ha escrit, dirigit i protagonitzat Tournée (Gira), una road movie que segueix la gira d'un entranyable grup de strippers que aspiren a actuar a París. La pel·lícula arrenca amb interès, però acaba com la troupe que retrata: a la deriva, perduda no se sap ben bé on.

El director xinès Wang Xiaoshuai, en canvi, va aconseguir la primera ovació de premsa i crítica amb Chongqing blues, la història d'un mariner que va abandonar la seva dona i el seu fill de deu anys i torna a la seva ciutat 15 anys després, per aclarir les circumstàncies que envolten la mort del seu fill, abatut per la policia quan mantenia segrestada una ostatge en uns grans magatzems. La crisi dels valors tradicionals de la Xina a causa dels ràpids canvis que viu s'està convertint gairebé en un subgènere.