• Imprimir

El Gran Teatre del Liceu presenta a partir de demà 'El cavaller de la rosa', de Richard Strauss, després de 25 anys d'absència i amb un repartiment de luxe

L'elegància de la música feta òpera

Marta Porter

Peter Rose en el rol del baró Ochs, porta tot el pas de la part còmica de l'òpera
FRANCESC MELCION

Per a molts és la millor òpera de Richard Strauss, però més enllà d'aquesta mania de voler quantificar l'art, el que és segur és que El cavaller de la rosa és l'òpera més diferent de Richard Strauss, un poema musical en format de comèdia de tres hores de durada que s'allunya de la contundència i l'estil convuls de títols com Salome i Elektra per endinsar-se en un món cristal·lí de melancolies i tendreses, amagades entre riures i comèdies d'embolics.

Amb tot, si alguna paraula defineix El cavaller de la rosa és l'elegància. Elegància argumental, ja que el llibret valora la intel·ligència i equilibri dels personatges alhora que els salpebra amb elements humorístics, i elegància musical en una partitura que beu directament del Mozart més refinat. Estem, doncs, davant d'una òpera que per la seva dificultat i exquisidesa artística necessita un repartiment de primer nivell internacional. És per això, explica Joan Matabosch, director artístic del Liceu, que feia 25 anys que no es representava a l'escenari de la Rambla, "a part que encara paga drets d'autor", afegia amb sorna.

Estrenada el 1911 a la Königliches Opernhaus de Dresden, la producció que demà arriba al Liceu ve signada per la Semperoper Sächsishe Staatsoper de la mateixa ciutat de Dresden on es va estrenar. El concepte dramatúrgic, però, pren de la mà del director d'escena Uwe Eric Laufenberg un to ben diferent, ja que si Strauss situava l'òpera a l'època de l'imperi de Maria Teresa d'Àustria, Laufenberg el trasllada als anys 50-60 del segle XX, en un temps en què el país, passades ja dues guerres mundials, intentava recuperar el seu esplendorós passat. Així, és a través del personatge de la Mariscala -interpretat per la magnífica soprano austríaca Martina Serafin- que veiem el final d'una època i els nous valors de la que vindrà.

"Strauss i Hugo von Hofmannsthal [autor del llibret], a l'època en què escriuen l'òpera fan una reinvenció del passat, incorporen elements, com el vals, que a l'època de Maria Teresa encara no existien", explica Laufenberg. Per fer visible aquest pas del temps, el dramaturg converteix el baró Ochs -interpretat per Peter Rose- en un nou-ric que ha fet la seva fortuna amb el tràfic d'armes i que vol entrar en la noblesa casant-se amb Sophie (Ofèlia Sala). La resta de l'adaptació no es contradiu amb l'original, ja que Sophie, al seu torn, està enamorada d'Octavian (interpretat per la mezzo Sophie Koch), que al seu torn és el jove amant de la Mariscala, la qual acabarà sacrificant el seu amor pel jove en favor de l'amor de Sophie.

Una òpera de dones

El cavaller de la rosa és una òpera de dones, ja que el triangle amorós està interpretat per tres veus femenines malgrat que el personatge d'Octavian sigui masculí i es transvesteixi en dona, en un moment donat, en un joc d'enganys típic de les òperes bufes.

Martina Serafin, que ja ha participat anteriorment en aquesta producció, explicava en la presentació que aquesta és una de les escenografies "més conservadores" que ha fet, però que el vestuari actual i la manera com es comporten els personatges la converteixen en una posada en escena "meravellosa". Serafin afegeix que el seu personatge, la Mariscala, "és una dama de món que va ser obligada a casar-se i que malgrat que s'ha adaptat a la situació en realitat és una dona ferida que veu com passa el temps i que s'ha enamorat d'un home molt més jove". I afegeix: "És un personatge molt modern, una dona d'avui, i això ho noto en cada faceta del personatge, que finalment sacrifica el seu amor per l'amor dels joves".

Per la seva banda, Sophie Koch assegura que després d'haver interpretat Octavian en aquesta producció "més de 30 vegades durant deu anys", ha anat creant el seu propi personatge, traient-li tot allò que no li agradava per donar-li un aire "més modern".

La tercera protagonista femenina, Ofèlia Sala, apunta que malgrat que ja havia interpretat anteriorment el rol de Sophie, "Laufenberg agafa el personatge i el converteix en el transcurs de l'òpera d'una noia innocent en una dona capaç d'enfrontar-se a les convencions de l'època".

I si l'òpera ja és una meravella per si sola, en aquest homenatge al preciosisme de Mozart Strauss hi incorpora una ària de belcanto que esdevé una petita perla fora de registre. En aquest cas, el Liceu compta amb la veu extraordinària del tenor català Josep Bros, que incorpora aquest concís personatge al seu repertori.