• Imprimir

Entrevista: Isabel Franc i Susanna Martín Són autores de la novel·la gràfica 'Alícia en un món real'

"El càncer es pot explicar amb humor"

Xavier Roca

Isabel Franc i Susanna Martín comenten el seu còmic
CRISTINA ÁLVAREZ

Si l'Alícia de Tim Burton revisita un País de les Meravelles on la mirada gòtica del cineasta s'agermana amb el surrealisme de Lewis Carroll, una altra Alícia s'acaba de presentar en societat, però en aquest cas a través d'una immersió en un món dolorosament real: el del càncer. En la novel·la gràfica Alícia en un món real -que Norma publica en català-, l'escriptora Isabel Franc s'ha aliat amb la il·lustradora Susanna Martín per relatar una odissea inspirada en el càncer de mama que va patir.

Isabel Franc, vostè procedeix de la literatura. Va ser finalista del premi La Sonrisa Vertical amb Entre todas las mujeres i després ha publicat diverses novel·les. Per què va decidir aprofitar la seva experiència personal per a un còmic?

I.F. És el primer guió que faig, i jo em pensava que comportava menys elaboració de text que una novel·la. M'equivocava! Li vaig donar aquesta forma, sobretot, perquè pensava en com la voldria haver llegit quan estava passant pel meu tractament. També pensava que d'aquesta manera em podria acostar a més gent, des de gent que no llegeix gaires llibres fins a gent més intel·lectual que ara està interessada per la novel·la gràfica.

La coincidència entre la publicació d'Alícia en un món real i l'estrena d'Alicia en el País de las Maravillas deu ser casualitat.

S.M. Completament. De tota manera, gràcies, Tim Burton! Nosaltres estem treballant en aquest tema des de fa un parell d'anys. I sempre ha estat present el paral·lelisme del personatge amb el de Lewis Carroll.

Quin percentatge hi ha d'exorcisme personal i quin de divulgació del que es passa quan un té un càncer, a les pàgines del còmic?

I.F. Jo diria que el percentatge és 0 contra 100. No té cap intenció d'exorcisme; és més, la idea no va sortir de mi, sinó de la gent que m'envolta. Jo tinc una producció literària majoritàriament humorística, i la gent que m'envolta em va demanar moltes vegades que apliqués aquest sentit de l'humor a la meva experiència, per desdramatitzar el tema del càncer. Fins i tot la primera versió del guió estava narrada en tercera persona perquè no m'hi volia implicar tant personalment. No tenia cap interès a rememorar la malaltia, però una vegada ho he fet me n'alegro molt.

Aleshores, la intenció té alguna cosa de pedagògic.

I.F. La intenció és sobretot la de desdramatitzar una malaltia que encara està totalment estigmatitzada. I també, d'altra banda, mostrar altres models d'afrontar la vida representats per la protagonista.

Tot i que a l'etiqueta se li donen sovint connotacions despectives, ¿se'l pot considerar un còmic d'autoajuda?

S.M. Espero que no! Bàsicament es tracta d'un crit a la vida, és un còmic molt vitalista.

I.F. Un factor molt important del personatge protagonista és el seu sentit de la ironia, amb el qual trenca esquemes. Aquest element pot acabar ajudant algú que estigui passant pel mateix, que es plantegi: "Si aquesta s'ho pren tan bé, per què no m'ho puc prendre jo així?".

Isabel Franc no tenia experiència prèvia en el guió de còmic. Susanna Martín, com a dibuixant, ¿ha pogut fer aportacions personals a la història?

S.M. La Isabel em va deixar un guió molt obert, que em permetia desenvolupar la història amb elements que se m'acudien a mi.

I.F. Jo li donava la idea del que havia de passar a la pàgina i el diàleg, i ella ho narrava com li semblava millor.

Tot el que hi passa és autobiogràfic?

I.F. En el meu cas, el procés de la malaltia va ser com el de la protagonista, amb alguns detalls que m'he estalviat perquè no calien; per exemple, a mi em van fer dues operacions i no una. D'altres coses són inventades, per donar un cert cos a la història.

¿I ara podrien seguir les aventures de l'Alícia, un cop superat el càncer?

I.F. Ens ho estan suggerint massa. Al final del llibre, sembla que la gent se l'estima. Fins fa dos dies jo descartava totalment aquesta opció.

S.M. I si no, podem fer nous còmics amb la mascota de l'Alícia, un gat que té molt d'èxit. O un making of.