• Imprimir

Dijous s'estrena 'Lluny de Nuuk', de Pere Riera, el tercer treball del T6

100 minuts abans de dir que sí

Teresa Bruna

Una família 'nostrada' està a punt de casar la nena. Fins i tot s'han fet les fotografies. Però tot no és el que sembla...
PACO AMATE

La companyia T6 del TNC, amb els seus actors, autors i directors estables, arriba a la meitat d'aquesta temporada amb l'estrena de Lluny de Nuuk, de Pere Riera. Explica, en temps real, els 100 minuts que precedeixen la sortida de casa d'una núvia per anar a casar-se. L'autor ens parla del títol: "Nuuk és el cap més poblat de Groenlàndia i pertany a Dinamarca. El títol té un valor metafòric que és dins la línia dramàtica de l'obra. És terra freda i té un component poètic". Però Miriam Iscla ho lliga amb el to que Riera ha volgut donar al muntatge: "Ens deia: «Feu-ho en suec!»". I és que una història així, explicada a la llatina, sortiria amb les connotacions de família sorollosa que generalment comporten aquestes festes.

Tot i les al·lusions al Nord, l'obra no se situa enlloc i el nom dels protagonistes s'ha procurat que sigui neutre: "Vaig intentar evitar els localismes ja que la família és una institució universal", diu. Malgrat tot, és la desestructuració d'una família molt nostrada. Hi ha el patriarca (Jordi Banacolocha), que és vidu; els quatre fills (Lluís Villanueva, Joan Negrié, Rosa Boladeras i Òscar Castellví), la tieta que fa de mare (Àngels Poch); l'ex del fill gran (Miriam Iscla) i la novieta del mitjà (Anna Moliner). Tot està a punt per a la cerimònia quan arriba en Toni (David Vert) i explica un succés que desencadena un seguit de situacions que acaben en drama familiar.

Pere Riera ha fet un treball de gran complexitat tècnica: "Disposava de nou actors de primera divisió que ja havien treballat junts un parell de vegades i havien creat complicitats. Escriure per a ells m'ha fet disfrutar de l'ofici. He procurat que un passi el màxim de temps a escena pel meu plaer de veure'ls jugar", diu l'autor. Aquesta mateixa complexitat tècnica desperta l'entusiasme de Sergi Belbel, director del TNC: "'Combina una rotunda modernitat amb el rotund classicisme: està escrita amb el codi aristotèlic de plantejament, nus i desenllaç, cada personatge té el seu recorregut personal, cap dels actors és protagonista... I us puc assegurar, com a autor, que això és una proesa!", indica.