• Imprimir

Eduard Cortés s'inspira en els artistes que exposen a la xarxa en un film basat en un personatge real

'Ingrid': art, dolor i internet

Bernat Salvà

Ingrid (Elena Serrano) es cura les ferides d'una de les seves 'performances'
BNC

Només tres actors professionals, Eduard Farelo, Victòria Pagès i Jürguen Müller, han participat en la darrera pel·lícula d'Eduard Cortés, Ingrid, ja als cinemes catalans. La resta són bloguers i artistes que treuen el cap per internet, que s'interpreten a si mateixos. És una de les peculiaritats d'aquest projecte, que va arrencar ja fa cinc anys, segons explica el director en una entrevista a l'AVUI: "Vaig començar a conèixer una sèrie de persones que penjaven la seva obra a la xarxa: fotografia, poesia, pintura... i construïen al voltant d'això un personatge amb el qual es reinventaven".

Un d'aquests artistes va ser l'inspirador d'Ingrid i la seva història: "Era un personatge que tenia els seus espais a internet, penjava els seus vídeos, les seves fotografies, i tenia una certa tendència a fer performances relacionades amb el dolor, tot i que no eren tan fortes com les de la pel·lícula. Per mi això va ser un interruptor, un punt d'inspiració". Cortés va mantenir contacte a través de la xarxa amb ella durant un any, sense arribar a veure-la mai, fins que un dia va desaparèixer sense deixar rastre.

Un projecte més ampli

Ingrid forma part d'un projecte més gran: "La pel·lícula no deixa de ser una mena de vaixell insígnia d'un projecte més ampli, amb tentacles a internet i que ha passat també per una exposició a la Virreina, on van exposar la majoria d'artistes que surten a la pel·lícula, per internet".

Ingrid té altres peculiaritats com a pel·lícula: "El procés ha estat més intuïtiu, no tant de laboratori, i ha tingut una anada i una tornada: vaig fer un guió convencional, amb una estructura de tres actes, i després vaig dedicar molt de temps a desconstruir aquest guió, a treure-li l'aparença de guió cinematogràfic. Aspirava a presentar-ho com una part de la realitat, vista amb la mirada curiosa i perplexa de l'Àlex, el personatge d'Eduard Farelo, que observa tot aquest món com un convidat privilegiat". Àlex ha estat abandonat per la seva dona i coneix tot aquest món a través d'una veïna (Elena Serrano).

Un dels temes recurrents de la pel·lícula, molt present als circuits artístics de la xarxa, és l'exploració del dolor a través de diferents performances. "Vivim en una cultura, la judeocristiana, que està molt vinculada amb el dolor, amb la culpa i la redempció a través del dolor -reflexiona Cortés-. Darrere la recerca del dolor de vegades hi ha una mena de purificació".

Tot això ho ha posat en el personatge d'Ingrid: "Com el personatge en què em vaig inspirar, té el punt de supervivència molt pròxim al punt d'autodestrucció. Normalment estan molt lluny, però hi ha persones que per sobreviure necessiten que estiguin a prop".

Eduard Cortés cita entre les seves influències David Lynch, un director que "es deixa portar per la intuïció, sense preocupar-se gaire de si la història que explica té una racionalitat". En aquest sentit, no s'ha posat gaires frens a l'hora d'afrontar aquesta història: "Com a guionista i director m'he protegit molt poc, he deixat que les coses sortissin i he dinamitat el mínim possible, en un acte no sé si d'audàcia o d'inconsciència. És la pel·lícula on he deixat fluir més la meva relació amb la vida i amb el món".