• Imprimir

Els guardons també destaquen l'últim poemari de Cèlia Sànchez-Mústich i els contes de Pau Faner

Miquel de Palol, premi Serra d'Or

Ada Castells

Els premiats amb el Serra d'Or reconeixen la categoria d'un guardó amb solera, que ja va per la 44a edició
JOSEP LOSADA

Miquel de Palol va rebre ahir al vespre un dels premis a obra publicada més destacats del país, el Serra d'Or de novel·la, per a El testament d'Alcestis, editada a Empúries amb el reconeixement previ del Premi Mallorca 2008.Palol definia el guardó com "una aposta per la literatura que contrasta amb la tendència nefasta de primar les vendes i deduir que un llibre bo equival a un llibre que es ven". En aquesta línia, en el discurs d'agraïment, Palol, que ja havia rebut el Serra d'Or fa 26 anys, feia una defensa de la literatura exigent: "Jo no insulto la intel·ligència del meu destinatari, no li dic: «Mira, com que ja sé que no en saps tant com jo, com que a les coses que et podria explicar no hi arribes, et faré una rebaixa i et donaré uns textos breus, esponjosos, descafeïnats i aigualits, disminuïts en definitiva, perquè els entenguin els disminuïts». I això no és supèrbia, sinó al contrari".Qüestió de salut

El testament d'Alcestis no és una novel·la per a lectors disminuïts i ahir la crítica ho reconeixia, com destacava també el poemari de Cèlia Sànchez-Mústich, A la taula del mig, publicat a Moll i que, segons l'autora, parla de "no defugir els extrems sinó d'integrar-los en tu, de no perdre't cap matís de les diferents formes de realitat". La poeta parteix d'un poema central que fa de nucli i des d'on proposa "una mirada circular" cap al jo i cap als altres.

Sànchez-Mústich considera que "el Serra d'Or és un premi de molta tradició i això li confereix un color especial, una alegria amb plus que va molt bé per a la salut mental".

Segur que combrega amb les paraules de Palol, que en el discurs d'agraïment recordava que "en aquests temps procel·losos és també un signe d'humilitat exposar els principis de l'ofici, amb la certesa que els compartim uns quants i per descomptat amb tot el respecte per als qui en dissenteixen. I amb alguna confiança -no gaire, però ara és el pitjor moment per defallir- que l'articulació del pensament pot contribuir a la cohesió d'un sistema de principis per a la societat més necessari que mai en els moments actuals".