• Imprimir

Entrevista: Scarlett Johansson L'actriu parla del seu personatge a 'Iron Man 2', dels fans de la saga i de possibles seqüeles

"El meu fort no és fer de damisel·la en problemes"

Patricia Puentes

Iron Man va ser una de les sorpreses agradables de la primavera del 2008 i un èxit aclaparador de taquilla. Per a la segona part de la saga, que s'estrena avui a les sales catalanes, el director Jon Favreau ha tornat a fitxar Robert Downey Jr. per al paper estel·lar i l'ha envoltat d'algunes cares noves. Mickey Rourke, completament ressorgit de les cendres cinematogràfiques des del seu El lluitador, interpreta el dolent de la pel·lícula, Whiplash. Per al paper de l'heroïna sexi ha entrat en joc Scarlett Johansson. L'actriu interpreta la mítica Vídua Negra en un moviment atípic en la seva carrera. Favreau ha arribat a explicar que l'actriu va aparèixer amb els cabells tenyits de vermell per a una de les seves reunions, abans d'haver aconseguit el paper, en un acte que, segons ell, va mostrar el seu entusiasme per ficar-se en l'ajustat vestit de la pèl-roja Vídua Negra.

Què va fer que volgués interpretar la Vídua Negra?

Era molt fan de la primera pel·lícula i he de dir que em feia molta il·lusió poder participar en la segona. Només volia formar part d'Iron Man.

¿Podem dir que hi ha una friqui dins seu?

Queda clar que hi ha una gran friqui dins meu. De fet, és a la superfície. Vaig veure Iron Man perquè la meva mare em va trucar i em va dir: "¿Has vist Iron Man?". I jo vaig dir: "¿Iron Man? La veuria, però no acaba de ser el meu tipus de pel·lícula". Però aleshores vaig pensar que, si la mare em deia que havia de veure Iron Man, era perquè havia de ser genial. La meva mare no és precisament la típica fan dels còmics. Quan la vaig veure em va impressionar. No havia vist res així abans en aquest gènere.

Aleshores imagino que no havia llegit els còmics en què es basa aquesta història...

La veritat és que no. Mai no he estat una persona gaire de còmics; no és que no m'agradin, simplement no havia llegit mai aquest tipus de coses. Suposo que a casa meva no érem del tipus de llegir còmics. El fet és que quan vaig arribar i em vaig reunir amb el [productor] Kevin [Feige] i el Jon [Favreau] encara faltava un any perquè comencés la preproducció. Vam parlar de diferents superheroïnes de l'univers Marvel; una d'elles era la Vídua Negra, i jo era conscient que potser provaven de desenvolupar aquest personatge per a la seqüela. Així és com vaig ser conscient per primera vegada del personatge; vaig començar a fer recerca sobre ella i els vaig parlar a ells sobre les idees que tenia. Però la veritat és que no va haver-hi cap sessió de càsting formal. Em vaig reunir amb ells i vaig començar a intentar convence'ls que podia interpretar aquest paper.

A més, això d'interpretar dones fortes sembla que li ha funcionat prou bé en la seva carrera...

Interpretar la damisel·la en problemes no és el meu fort. Aquest personatge, si et dóna un cop de puny, et travessa. Per a mi això era un repte molt estimulant.

I com va haver de preparar-se per poder interpretar-la? Crec que va insistir molt a fer vostè mateixa el màxim de seqüències d'acció...

Vaig menjar moltes truites de clara d'ou. [Riu.] Vaig rebre un entrenament d'una barreja d'arts marcials. A més, teníem un equip increïble d'actors especialistes. Va ser qüestió de dedicar-hi hores i passar tant de temps com fos possible amb l'equip. Sóc un tipus de persona que quan veu una pel·lícula vol veure l'actor fent les seves pròpies seqüències d'acció i perilloses. Li vull veure la cara i sempre pots reconèixer el seu cos, de manera que et pots creure el que veus. Vaig posar molt d'interès en això.

Què ens pot explicar del vestit que porta el seu personatge? Fins a quin punt la va ajudar a definir la seva interpretació?

Amb el vestit en particular, volíem que s'assemblés al que hi ha als còmics, que és una mica com un vestit de gata, suposo. A mi el que més m'importava era ser capaç de moure'm amb el vestit posat, perquè el meu personatge fa moltes tombarelles i es mou molt. Era important que el vestit fos funcional i que fos utilitari fins a cert punt. Necessitava tenir certs elements del còmic, respondre a les idees fantàstiques que tens del personatge, però que a la vegada donés el sentit del personatge i que ho fes en aquest món que ha creat el Jon, un món amb què és fàcil que ens sentim identificats. Tot això sense que deixés de ser funcional.

Fins a quin punt volia que el seu personatge fos com als còmics i fins a quin punt hi va voler afegir coses seves?

El personatge té una vida tan llarga com la del Capità Amèrica. Fa molt de temps que existeix i ha estat encarnada moltes vegades, i hi ha moltes parts de la seva història que, pel fet de ser avui dia, no acaben de tenir sentit, ara mateix. El personatge és força misteriós i fem que segueixi sent força misteriós. Espero que tinguem la possibilitat de revelar més parts del seu passat en el futur. És evident que als fans els agrada el personatge i això és el que realment importa. Si els agrada aquesta encarnació del personatge, amb sort podrem incorporar una mica de l'essència del seu passat i el programa soviètic que la va criar i totes aquestes coses...

Com va ser treballar amb Robert Downey Jr.?

Va ser genial. És un actor tan apassionant, només de mirar-lo, i naturalment també quan interpretes un personatge amb ell. Té un cervell enorme i ple d'idees. És tot el que pots esperar d'un company de repartiment, algú que et donarà suport però que també et representarà un repte i que fins i tot millorarà la teva interpretació, en certa manera. Perquè et desafia a estar segura de tu mateixa, a ser capaç d'agafar la pilota i tornar a llançar-la. Va ser fantàstic.

Com va viure com a actriu l'experiència d'un film d'aquestes característiques? ¿Es pot comparar aquesta pel·lícula amb Les germanes Bolena?

No, és impossible. Però he de dir que una de les coses que em van sorprendre d'aquesta producció va ser que tenia un àmbit enorme, però que semblava molt petita. I crec que això és mèrit del Jon i el Robert, i de la Marvel per mantenir-la a la família. En cert sentit va ser una mica estrany, perquè era com una de les pel·lícules independents i de poc pressupost que he fet, perquè hi estàs treballant perquè tiri endavant i tothom hi és perquè volen fer aquesta feina, volen ser en aquest projecte i donar suport a aquesta història i als personatges. Molts dels membres de l'equip són fans absoluts dels personatges i dels còmics. És el tipus de suport que potser no sents amb una pel·lícula enorme que arriba a tot arreu. És més el tipus d'experiència que sents amb una pel·lícula més petita.