• Imprimir

Entrevista: Mercè Arànega Premi Nacional de teatre per 'Mort de dama'

"Rafael Duran i Marc Rosich van crear una bomba"

Teresa Bruna

Mercè Aránega en una foto recent, a Madrid, interpretant la 'Madre coraje', de Brecht
CDN

Acaba de guanyar un merescut Premi Nacional de teatre per la immensa recreació que va fer de Dona Obdúlia a Mort de dama. Ha estat cinc mesos a Madrid fent Madre coraje. Papers potents i de gran intensitat dramàtica com tants d'altres que ha interpretat al llarg de 30 anys (Yerma, Bodas de sangre, El bordell...). Però ella és el que sembla: senzilla, simpàtica, riallera, intel·ligent, humana i accessible. I no para de parlar bé dels seus companys. Com la Paquita.

Com se sent amb un premi com aquest?

Els premis sempre són importants; passa que aquest el dóna la Generalitat i implica també la trajectòria. I és que... Déu n'hi do! Ja són uns quants anyets, eh!

Diuen que és el paper de la seva vida...

Això són apreciacions dels altres. Potser és un dels més aconseguits, però he fet altres coses de les quals estic molt contenta. Tots els papers s'han de fer bé, però aquest és dels que et permeten fer un mostrari de quasi tot el que has après. També és cert que, amb l'adaptació que van fer Marc Rosich i Rafael Duran van crear una bomba.

Parlava mallorquí abans?

Mai! Vaig dir: "No firmo si no em poseu un professor". I és que la majoria eren mallorquins. De catalans només érem la Mingui, el Jaume... tres o quatre i s'hauria notat molt. Parava molt l'orella quan parlaven i em vaig tirar de la moto!

Què li van aportar 9 anys a 'El cor...'?

Estar en un mateix equip durant nou anys i guanyar amics molt importants. Abans havia fet Estació d'enllaç i entre totes dues m'han donat un domini del medi televisiu.

Quin paper faria a 'La Riera'?

No en tinc ni idea, només l'he vist dos dies! He estat a Madrid fent Madre coraje al Centro Dramático, vaig arribar divendres i dilluns ja vam començar a assajar Pitarra. Encara no he aterrat. Però aquests dos dies he disfrutat veient els companys, la meravellosa Mercè Sampietro, que és una bèstia d'actriu, subtil, ho dóna tot sense exageracions... Una mestra!

I què li sembla la 'Madre coraje'?

Va ser tot un honor. Crec que era el millor que hi havia ara a Madrid. Jo deia: "El CDN m'ha cridat a mi per fer Madre coraje?"

Això de Pitarra és 'Lo cantador', la lectura que farà avui al Romea?

Sí, fa riure molt, és una de les gatades d'en Pitarra. I amb un luxe d'equip: Joan Carreras, Santi Ricart, Oriol Genis... dirigits per l'Albertí, que és una meravella. És del Renaixement, ja no n'hi ha com ell. Sap música, sap de tot. I és afable, no fa mai una nota més alta que una altra, té paciència...

I què farà després, si no va a 'La Riera'?

Aviat començarem els assaigs de Misteri de dolor, d'Adrià Gual, que dirigirà Manel Dueso. És una obra de cinc personatges que em ve molt de gust perquè és un treball d'actors, intimista. La farem a la Sala Petita del TNC, que no en té res, de petita!