• Imprimir

Entrevista: Javier Cámara L'actor protagonitza amb Carmen Machi la comèdia 'Que se mueran los feos'

"La lletjor també és sovint a l'interior"

Bernat Salvà

Javier Cámara amb Tristán Ulloa en una escena d'aquesta comèdia
WARNER

Una dècada després de coincidir a 7 vidas, Javier Cámara i Carmen Machi es retroben amb el director de la sèrie, Nacho Velilla, a la pel·lícula Que se mueran los feos, que s'estrena avui als cinemes. La cançó de Los Sírex dóna títol a una comèdia romàntica amb uns protagonistes atípics, disposats a demostrar que la bellesa -i la lletjor- també poden ser interior.

Quin repte principal et vas plantejar amb aquest paper?

Em va fer la sensació que Nacho en aquesta ocasió volia emocionar, a part de fer riure. Aquest va ser el repte per a ell i el que ens va plantejar a nosaltres. Volia explicar la història de dos personatges perdedors, ens va enredar amb la idea que els éssers normals serien els protagonistes, però de normals no en tenen res. Crec que volia fer un homenatge a la comèdia dels 60, una pel·lícula molt coral, amb molts actors a cada pla...

¿Les comèdies dels 60 també han inspirat la teva interpretació?

Sempre que m'embolico en una comèdia vaig als grans: López Vázquez, Jack Lemmon, vinc fins a la modernitat, fins a Steve Carell -m'agrada la seva quietud, la seva interpretació tipus Buster Keaton-... Em fixo en els grans actors que no eren simplement còmics, que eren grans tant quan feien comèdia com quan feien drama, i donaven tota la veritat als personatges.

El títol parla de lletjos. El procés de creació del personatge va ser des de fora cap a dins?

Mai em plantejo quin és el procés del personatge. Cada un et demana coses diferents. N'hi ha que et demanen una introspecció molt potent, i d'altres en què una manera de caminar t'ajuda molt per començar a treballar-lo. En aquest cas, és cert que el maquillatge i la perruqueria van arribar en darrer lloc, i reconec que van ser el que va catapultar una mica el personatge. Nacho ho volia disparar molt, i jo li vaig dir que no ens podíem passar, que els personatges no podien tenir unes dents espantoses... No saps el que van ser les proves, vam provar de tot! Venia Carmen Machi i deia: "Sisplau, jo a aquesta boca no li faré petons!". Vam passar un llarg procés fins que vam trobar Eliseo, que havia de tenir una certa bondat, no tan desagradable de veure com va arribar a ser en alguns moments del procés.

Per què creus que els lletjos quan surten en una comèdia romàntica són més aviat aneguets lletjos?

Jo crec que més aviat hi ha bons actors o actrius, el talent fa bella una persona, al cinema o a la televisió. Hi ha personatges que entren, que passen desapercebuts, i que en un moment determinat comencen a fer-se veure, s'enamoren... Hi ha certs valors que embelleixen una persona més que la mateixa estètica. L'amor embelleix, el talent embelleix, la bondat embelleix. Jo crec que és reivindicar un altre tipus de circumstàncies que et fan més bona persona, fins i tot més bell, que la pròpia estètica en si. És cert que hi ha bellesa interior, però la lletjor també és sovint a l'interior. Quan coneixes persones a través de les pel·lícules, i et van agradant i te n'enamores, els vas fent més bells.