• Imprimir

Tim Burton adapta el clàssic de Lewis Carroll en un film en 3D estèticament proper al seu univers, però converteix la protagonista en una heroïna d'acció

Alícia com Joana d'Arc

Bernat Salvà

Alícia (Mia Wasikowska) es prepara per lluitar amb la reina de cors, acompanyada del barreter boig (Johnny Depp) i la reina blanca (Anne Hathaway)
WALT DISNEY

Tim Burton té una curiosa connexió amb Alícia al país de les meravelles. El cineasta californià viu a Londres en una casa que va pertànyer a Arthur Rackham, famós il·lustrador anglès que va crear les imatges per a l'edició del llibre del 1907. Dibuixant i cineasta, doncs, van idear des del mateix despatx les imatges dels personatges i mons inventats per Lewis Carroll i publicats per primer cop el 1865.

Cent quaranta-cinc anys més tard, el cineasta ha portat la història al cinema en una pel·lícula que combina imatges reals amb escenaris digitals i animació per ordinador. Tot plegat, convertit posteriormant en imatges en 3D, format que ha marcat decisivament la seva comercialització: primer, perquè l'èxit sense precedents d'Avatar va obligar a retardar l'estrena mundial del film de Tim Burton; després, perquè, l'acceptació pel gran públic del nou format ha facilitat que n'hagi esdevingut un digne successor . Està lluny del rècord de Cameron, però 319 milions de dòlars als Estats Units és una xifra gens menyspreable.

L'estrena de la pel·lícula a l'Estat espanyol, a partir de demà, certifica la complexitat actual de l'exhibició i el ràpid avenç de la nova tecnologia: es projectarà amb 220 còpies de 3D (cinc de les quals en versió original); 10 en digital (2D); 395 en format de 35 mm i 5 més en sales Imax.

Burton, com Carroll, és un creador de mons imaginaris, plens de màgia i fantasia, poblats per criatures misterioses i excèntriques. Però es tracta d'universos paral·lels: el cineasta es mou en territoris més tenebrosos, propers a la iconografia del conte gòtic, mentre que l'escriptor regeix la seva creació per la lògica de l'absurd. En qualsevol cas, no va partir de Burton la idea d'adaptar Alícia al país de les meravelles. La seva filmografia té una divisòria més o menys clara entre els encàrrecs més comercials, que tenen com a film més emblemàtic El planeta dels simis, i al qual s'afegeix ara aquesta Alícia..., i les obres més personals, com Eduard Manstisores i La nòvia cadàver.

Això no significa que Burton afronti el repte amb desgana, o que no hagi sabut trobar punts d'interès més enllà del sou que es deu haver embutxacat per dirigir una projecte mastodòntic, amb 250 milions de dòlars de pressupost. D'entrada, li interessava el repte de versionar un text tan popular. "Tothom coneix les imatges d'Alícia al país de les meravelles, tant si l'han llegit com si no -explica Tim Burton en una entrevista-. La raó de fer-ne una adaptació és que ha captivat la imaginació de la gent des de fa temps".

Però hi ha altres motivacions. "Personalment no sento que s'hagi fet una gran versió cinematogràfica de l'obra, no hi ha una Alícia... totalment reeixida". Fer-ne una altra, doncs, té sentit. També li interessa el component oníric de la història: "No té una narrativa radical com El senyor dels anells, les històries d'Alícia són absurdes, surreals. Però els seus personatges habiten els nostres somnis".

Adaptació lliure

Amb tots aquests arguments, Tim Burton ha bastit un projecte que es basa en una obra literària, però que no és gens literal: converteix Alícia en una noia de 19 anys que, quan un jove insuportable de bona família li demana la mà, fuig de nou al món màgic que va visitar de nena per posar fi al regnat del terror de la reina de cors. La jove actriu australiana Mia Wasikowska interpreta Alícia, mentre que dos habituals del cinema de Burton, Johnny Depp i Helena Bonham Carter (parella del director), interpreten el barreter boig i la reina de cors. Anne Hathaway completa el quartet protagonista en el paper de la Reina Blanca.

"En el cinema, Alícia sempre ha estat una nena passiva deambulant enmig d'una sèrie d'aventures amb personatges estranys -opina el cineasta-. Per això crec que fallaven. He intentat agafar la idea i donar-li forma sense ser fidel al llibre, però conservant-ne l'esperit. He volgut fer els personatges una mica més profunds, donar-los una història".

El desplegament visual de la història, els paisatges d'Underland (submón), com s'anomena el País de les Meravelles al film (i no Wonderland), són impressionants. El que s'espera d'un cineasta que ha captivat amb les seves imatges fins al punt que el MOMA li dedica actualment una exposició de gran èxit.

Una altra cosa és la història i la transformació del personatge d'Alícia en una noia amb empenta i lluitadora, que acaba convertida en una mena de Joana d'Arc, amb armadura i espasa màgica incloses. Així, en el tram final evoca Susan Pevensie, la germana guerrera de Les cròniques de Nàrnia. Un altre exemple de clàssic de la literatura infantil, en aquest cas de C.S. Lewis, reconvertit en èxit de públic entre audiències juvenils per la factoria Disney.