• Imprimir

Melody Gardot debuta a Barcelona amb un concert al Palau per presentar nou disc, 'The only one thrill'

Resurrecció musical

Raquel Font

Melody Gardot actuant a Mont-real (Quebec)
FABRICE COFFRINI / STF

Fa tres anys Melody Gardot li va dir al seu mànager que algun dia li agradaria actuar al Palau de la Música Catalana. Un amic de França n'hi havia dit meravelles i va poder comprovar per internet que, efectivament, el lloc és "increïble". El que no s'imaginava la cantant de Philadelphia és que ho acabaria fent tan aviat, concretament demà, en el marc del Festival del Mil·lenni.

No és casualitat sinó una prova més de la grandesa, musical i personal, d'aquesta jove nord-americana que fa set anys va patir un accident de bicicleta que li va partir la vida. Durant anys no va saber si tornaria a caminar, ha perdut part dels seus records i va haver d'aprendre a parlar de nou. El dolor i el patiment eren tan grans que necessitava que "alguna cosa em fes feliç" i gairebé per prescripció mèdica va decidir aprendre a tocar la guitarra. Ella ja sabia tocar el piano -ho feia els cap de setmana als bars- però era massa dolorós asseure's a la banqueta. La guitarra, en canvi, li permetia tocar estirada. Es pot dir que la música li va tornar la vida i les ganes lluitar.

Tot un exemple de superació que en poc temps la va convertir en una cantant i compositora de jazz brillant i en tota una profeta de la musicoteràpia. "Creixes molt amb una experiència com la meva. Ara visc com si cada dia fos l'últim. No em preocupo gaire de l'endemà. És dur perquè hi ha moltes coses i gent que ens envolta però si penses només en avui fas que cada moment sigui molt més maco", assegura Gardot.

Set anys després de l'accident ja presenta el seu segon àlbum, The only one thrill (Universal), després de l'aclamat debut Worrisome heart. El nou disc confirma Melody Gardot com una de les veus femenines més fresques i amb més magnetisme del panorama internacional fins al punt que alguns la veuen com la primera gran diva del segle XXI.

Entre els seus referents musicals hi ha noms com Miles Davis, Duke Ellington, Janis Joplin, George Gershwin... i es confessa una enamorada de la música llatinoamericana i d'autors com Caetano Veloso, Stan Getz i Astor Piazzolla, uns ritmes brasilers i argentins molt presents en aquest The only one thrill, ple d'emocions que ella descriu com "la millor part d'enamorar-se, aquells moments que són dramàtics i macos i que queden en la nostra memòria".

Protegida amb ulleres fosques perquè l'accident li va provocar una hipersensibilitat a la llum i amb un bastó que l'ajuda a caminar i a aguantar-se dalt d'uns talons que s'ha entestat a lluir, Melody Gardot pujarà demà a l'escenari del Palau per presentar per primera vegada a Barcelona bona part del seu repertori acompanyada d'un trio que marca "una gran diferència entre el so del disc i el del directe, que és molt més obert", aclareix la nord-americana.