• Imprimir

Pablo Ley i Josep Galindo fan al Mercat de les Flors el seu primer espectacle de teatre-dansa, 'La Bella Dorment del Bosc'

La dorment del segle XX

Marta Porter

Xisco Segura i Maura Morales expliquen el conte amb la paraula i el moviment
TONI ROURA

Què tenen a veure dos dramaturgs com Pablo Ley i Josep Galindo, que han basat gran part dels seus treballs escènics en la recerca documental, amb el conte La Bella Dorment del Bosc? Què tenen a veure George Orwell i Jacques Perrault o els germans Grimm? I què tenen a veure la dansa contemporània i els contes de fades?

Aparentment no tindrien res a veure si no fos que Ley i Galindo, altrament dits Projecte Galilei, han fos tots aquests conceptes en un espectacle que demà s'estrena al Mercat de les Flors i que es podrà veure fins al 17 d'abril.

"Hem explicat gairebé tot el conte, però des del nostre propi punt de vista", assenyala Ley, que trasllada el son de la dorment al segle XX. Estructurat en tres parts, La Bella Dorment del Bosc comença amb l'explicació del conte a càrrec de dos personatges, la Bella -interpretada per la ballarina cubana Maura Morales- i el príncep -a càrrec de Xisco Segura-, per passar a una segona part, la del somni, el nucli del muntatge, en què el príncep recita una llarga lletania sobre els esdeveniments més corprenedors del segle XX, des de les guerres i les bombes atòmiques, passant pels canvis tecnològics i innovacions tan quotidianes com la maquineta d'afaitar. "Mentre ell explica la lletania, ella la pateix en el seu propi cos, la història és la relació de crims contra la humanitat", exposa Ley.

Finalment, la tercera part és el petó, "un llarg petó de 6 minuts, estil Hollywood, cursi i adolescent, molt tendre i que entra per la pell". I és que segons el dramaturg, l'única conclusió a què podem arribar és que "el crim només es pot combatre amb l'amor i que l'únic que compensa estar viu són els moments de felicitat".

Malgrat saber que se'l pot considerar pueril, Ley té clar que cadascú ha d'arribar a les seves pròpies conclusions, ja que aquest "és un conte per a adults, en què cadascú s'haurà d'endinsar en el seu propi món interior". Amb tot, sí que reconeix "un rerefons biològic" entre aquesta, la seva Bella Dorment, i els textos treballats anteriorment de George Orwell. "No es perd de vista ni l'home ni el món". I és que encara que canviï l'estètica, l'esperit no varia tant respecte a espectacles anteriors com Homenatge a Catalunya i La maternitat d'Elna.

Pel que fa a la posada en escena, a més de l'actor i la ballarina, quatre músics, capitanejats per Dani Espasa, interpreten fragments de la partitura homònima de Txaikovski amb instruments tan diversos com el piano, el violoncel, un violí elèctric, acordió i sintetitzadors. A més, un vídeo projecta objectes elaborats per escolars d'entre 2 i 15 anys alhora que les 18 pintures que ha fet especialment per al muntatge Pablo Ley pare. "Estàvem cansats del documental".