Josep Maria Pou donarà el tret de sortida a la seva carrera internacional amb el muntatge de 'La gran sultana'
EDDY KELELE
Josep Maria Pou gairebé ni s'ho creu, però el cert és que el 30 de juny que ve estrenarà a Istanbul La gran sultana, de Miguel de Cervantes, una obra descoberta no fa gaire i que es va veure per primer cop a l'Exposició Universal de Sevilla del 1992. No es ficarà en la pell del Gran Soldà Solimà, sinó que dirigirà l'obra i tindrà sota les seves ordres la Companyia Nacional Turca. I és que, de mica en mica, Pou està afegint al seu prestigi com a actor, el de director d'escena. Segons ens explica, va ser el mateix govern turc que el va anar a buscar, ja que volien "un director espanyol" per encapçalar un muntatge que servirà per tancar la presidència espanyola de la UE i per engruixir els actes de celebració d'Istanbul com a Capital Europea de la Cultura 2010.
L'actor i director diu que tot ha estat molt fàcil per a ell, ja que la iniciativa va venir des d'Ankara: "Un dia rebo una trucada de Turquia, de l'ambaixada espanyola a Ankara, on em diuen que el Teatre Nacional Turc ha parlat amb ells per localitzar-me. Aquests senyors van decidir que volien fer l'obra de Cervantes i que la dirigís un espanyol. Van fer uns informes, van veure certs espectacles i van trucar-me a mi". Ell es va quedar ben parat, quan va sentir l'oferta telefònica, perquè quan a Europa pensen en un director espanyol hi ha diversos noms que sovintegen molt més als escenaris continentals, com Calixto Bieito, Lluís Pasqual, Andrés Lima o Àlex Ollé (La Fura dels Baus).
Impressionat
L'aventura turca, però, és un nou repte en la carrera de Pou, que ens confessa que darrerament prefereix dirigir en lloc de protagonitzar les obres que li arriben a les mans. "És una aventura complicada: dirigir, en turc, actors turcs, amb un text clàssic espanyol. Evidentment, tinc traductors i he comprovat, en els viatges que he fet, que es pot fer. No sabré si pronuncien bé o no el turc, però sí que sabré si el nivell d'emoció, de veritat, de complicitat amb l'espectador, el ritme d'una escena, hi és o no hi és", assegura.
El 10 de maig, un cop acabades les representacions d'Els nois d'història a Madrid, se n'anirà cap a Istanbul. Ja hi ha estat i ha quedat ben sorprès davant del potencial del teatre turc i de les inversions públiques que rep. "Saps que la Companyia Nacional té 600 actors fixos i 62 teatres públics? He quedat meravellat. A Ankara tenen set o vuit escenaris; a Istanbul, cinc o sis... Fan de tot, dels clàssics als contemporanis. Tenen una ciutat sencera com Cinecittà, a Roma, una ciutat per al teatre".
Un dels esquers del projecte és poder representar La gran sultana al mateix lloc on Cervantes la va situar, al palau de Topkapi d'Istanbul. L'obra explica la història de Catalina de Oviedo, una esclava cristiana -tema típic dels drames cervantins- que arriba a enamorar el Soldà de Constantinoble (Istanbul). És tan fort l'amor del governant, que acabarà captiu de la mateixa Catalina. Es tracta d'una tragicomèdia -més comèdia que tragèdia- amb diverses accions paral·leles, com en les obres de Shakespeare.
Dilluns, 14 de juny del 2010

Tots els continguts de l'AVUI són consultables a través d'internet, de forma oberta i gratuïta. Les pàgines originals en paper, en canvi, no es podran consultar via PDF i només s'oferiran al quiosc.
| DL | DM | DC | DJ | DV | DS | DG |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
| 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
| 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
| 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
| 28 | 29 | 30 |