• Imprimir

Entrevista: Ewan McGregor L'actor escocès ens parla del seu paper a 'El escritor', la darrera pel·lícula del sempre polèmic Roman Polanski, des d'avui a la cartellera

"Polanski no és cautelós ni ensucrat, és gairebé brusc"

Patricia Puentes

Ewan McGregor es posa dins la pell d'un escriptor a qui un exprimer ministre britànic contracta perquè escrigui les seves memòries
AURUM

Roman Polanski ha encapçalat molts titulars els darrers mesos i la seva carrera com a director, productor i guionista de prestigi internacional no n'ha format necessàriament una part fonamental. El polèmic cineasta francopolonès torna a ser notícia, ara gràcies a l'estrena de la seva darrera pel·lícula: El escritor (The ghost writer). El film està protagonitzat per l'actor escocès Ewan McGregor, que interpreta un escriptor a qui contracten per acabar les memòries de l'anterior primer ministre britànic, interpretat per Pierce Brosnan. Quan el personatge de McGregor es trasllada a la remota illa on resideix l'exprimer ministre i comença a investigar el passat del polític, s'adona que l'escriptor que el va precedir va desaparèixer misteriosament mentre escrivia les memòries i que hi ha alguna cosa fosca en la història que té a les mans...

Crec que és inevitable que comencem preguntant-li pel seu director en aquest film, Roman Polanski...

Abans de començar només havia parlat amb Roman per telèfon, abans de poder-lo conèixer a Alemanya. Ell era a Suïssa i crec que jo estava rodant Los hombres que miraban fijamente a las cabras a Nou Mèxic i Puerto Rico, així que no ens vam poder conèixer fins que ja havíem de començar el rodatge. A mi m'estaven emprovant el vestuari quan ell va arribar; és un home amb molta presència i un director llegendari, o sigui que, per a un actor, conèixer-lo et fa posar nerviós.

I diria que com a director és força crític, oi?

Abans de passar al plató és com una mena d'amfitrió, però crec que és com si hi hagués dos homes diferents. Quan no ets al plató et prepara cafè i s'assegura que tothom estigui bé, i aleshores comences a treballar, ja sigui amb el text del guió o al plató, i aquí és molt diferent. La seva direcció no és cautelosa ni ensucrada de cap manera. De fet és gairebé brusc. Però la direcció és sempre molt interessant i no és una coincidència que el considerin un gran cineasta, perquè és un gran cineasta. Te l'has d'escoltar i normalment sempre sembla tenir la raó. Vaig passar per tot un procés amb ell, perquè els actors som força sensibles. Però em vaig adonar molt ràpidament que ell és així amb tothom. Dirigia el paio d'attrezzo i el pintor i el decorador de la mateixa manera. De fet tot el nostre equip de càmera era polonès i entre les escenes ell acostumava a passar estones amb ells i els podies sentir explicant-se acudits en polonès. Eren amics seus, però gairebé és amb ells amb qui era més dur. O sigui que vaig adonar-me que no és res personal. Només és la seva forma de dirigir.

I què ens pot explicar del fet de treballar al costat d'un actor com Pierce Brosnan?

Va ser genial. Pierce és un actor a qui sempre he observat; hi ha uns quants actors sobre els quals sempre et preguntes si arribarà el dia en què podràs treballar-hi, i Pierce era un d'ells. Em va agradar molt treballar-hi. La veritat és que la meva experiència com l'escriptor del film va ser una mica única, perquè vaig ser al rodatge des del principi fins al final i era sempre al plató. Al final gairebé em vaig convertir en un més de l'equip de rodatge. Els altres actors anaven arribant i marxant, però la primera setmana o així vaig estar bàsicament sol. De fet, quan va arribar Pierce estàvem rodant en un lloc al nord de Polònia i vam tenir força problemes amb el temps, en el sentit que estava fent molt bon temps i necessitàvem que fes mal temps. Se suposava que havíem de començar el rodatge a la casa, però per la qüestió del temps ho vam canviar per una seqüència del final, que té lloc en un aeroport. És aquesta gran escena en què hi ha una confrontació entre l'escriptor i l'exprimer ministre. Roman va trucar Pierce, que crec que tot just havia arribat a Alemanya, i li va dir: "Estem pensant de començar amb això altre, ¿et sembla bé?". I ell va dir que sí. I aleshores es va trobar al rodatge, en una situació en què havia de sortir-se'n amb una escena de set pàgines de diàleg amb mi i amb Polanski dirigint-lo per primera vegada.

Estava dient que necessitaven que fes mal temps. Diria que les condicions de rodatge, per les qüestions de localització, no van ser les més fàcils...

Els escenaris eren molt importants i hem passat molt de fred fent aquesta pel·lícula. Ha fet vent i fred i hem rodat molt en exteriors. Hem rodat a platges, hem estat sota el vent i la pluja, i sempre hem intentat captar el mal temps. Vaja, que literalment no es podia rodar si el cel era blau. Havia d'estar gris, amb pluja, depriment i aïllat. S'ha aconseguit crear una atmosfera molt claustrofòbica amb aquests personatges atrapats junts en aquesta casa moderna i estèril enmig d'una illa, a la costa est d'Estats Units.

¿Ens pot parlar una mica del rerefons polític que se li endevina a El escritor? ¿Creu que pot representar un problema pels seus paral·lelismes amb la realitat?

Es tracta d'una història de ficció, però s'assembla molt als esdeveniments que s'estan desvelant ara a la Gran Bretanya, amb el nostre exprimer ministre Tony Blair. I sembla molt clar que es va escriure tenint-lo a ell al cap. M'atreviria a dir que Robert Harris (coguionista del film i escriptor de la novel·la en què es basa) possiblement li diria que està lleugerament basat en Tony Blair. Crec que és evident que està fent un comentari sobre ell, i l'actualitat s'acosta més a la història del nostre film a mesura que passen els dies, d'una forma que fa força por: des dels vols secrets amb presoners fins a les forces britàniques que possiblement han estat involucrades en interrogatoris o tortura de presoners per als Estats Units, una cosa que seria il·legal.

¿Creu que això ha estat un problema?

No. Si el personatge es digués Tony Blair i Pierce n'hagués hagut de fer una imitació i es tractés d'una història que s'atingués més als fets, aleshores podríem tenir problemes. Però aquesta no va ser mai la nostra intenció.