• Imprimir

'Las viudas de los jueves' adapta al cinema un 'bestseller' argentí que parla metafòricament de la crisi del 'corralito'

Autòpsia a un daltabaix

Bernat Salvà

Juan Diego Botto s'instal·la en un luxós barri privat on no tot és tan bonic com sembla
JOSEP LOSADA

Un exclusiu barri privat de Buenos Aires: mansions i cotxes luxosos, gespa d'un color verd intens, mesures de seguretat extremes... Al fons d'una pileta (piscina), hi ha els cadàvers de tres homes. Així arrenca Las viudas de los jueves, la nova pel·lícula de Marcelo Piñeyro (Kamchatka, El método), que adapta la novel·la de Claudia Piñeiro (Alfaguara) i arriba avui als cinemes amb un repartiment ple de cares conegudes: Ernesto Alterio, Juan Diego Botto, Leonardo Sbaraglia...

La pel·lícula transcorre el 2001, quan va esclatar la crisi del corralito. L'actor d'origen argentí Juan Diego Botto va visitar amb els companys de repartiment diversos countries, el tipus de barri privat on s'ambienta la història. "El fenomen dels countries és molt comú a l'Amèrica Llatina -explica a l'AVUI-. La majoria són paradisos artificials i, just a la sortida, hi ha suburbis de barraques. Fa la sensació que s'emmurallen perquè la misèria no hi penetri. Són gent que es nega a acceptar la realitat i establir-hi vincles".

Metàfora del 'corralito'

La història de Las viudas de los jueves és, per a l'actor, una metàfora del que va passar a l'Argentina: "Els han venut que la felicitat és tenir la casa més gran, l'estatus social més important, la dona més guapa, el cotxe més luxós, la millor escola per als fills... Molta gent ha basat la seva vida en aquest model, i quan tot això desapareix, s'adonen que no coneixen ni els seus fills... És una mica el que va passar a l'Argentina el 2001, la paritat d'un peso un dòlar, era insostenible i, quan va punxar, es va demostrar que el país havia viscut una gran farsa".

L'actor va més enllà quan afirma que "no és diferent del que passa a Espanya, amb la bombolla immobiliària: centenars de milers de cases buides a la costa, gent que especulava i ha perdut tots els diners, quatre milions d'aturats... També aquí hem viscut una farsa, en què no hem volgut mirar a fora, i no només com a barri, sinó el continent sencer".

Juan Diego Botto destaca que el llibre va ser un enorme èxit a l'Argentina, i "va ser rebut amb molt de recel pels habitants dels countries; la seva manera de parlar-ne em va servir d'inspiració per al paper".