• Imprimir

Crítica jazz

Litúrgia

Pere Pons

Abdullah Ibrahim

29 Festival Jazz Terrassa

Nova Jazz Cava, 18 de març

Referent indiscutible del jazz al continent africà i recentment premiat pels lectors de la revista Jaç com a responsable del millor disc internacional de l'any, Bombella, Abdullah Ibrahim trepitjava per primer cop terres catalanes com un dels caps de cartell del Festival de Jazz de Terrassa. L'interès de la seva visita es feia manifest en el rostre d'uns espectadors que van omplir la Nova Jazz Cava per veure -i sentir- de prop el moment dolç en què es troba una de les llegendes vives del gènere. Ibrahim, que abans de convertir-se a l'islam havia iniciat la seva carrera com a Dollar Brand, no va trigar a submergir els assistents en la seva particular litúrgia. Res de fum, res d'alcohol, res de fotos, res de truites bebop. Més que un concert en un club de jazz la seva actuació va esdevenir un ritual de preciosisme i sofisticació on el pianista i compositor va exercir de mestre de cerimònies. La musicalitat es podia anar assaborint en un crescendo que va arrencar amb les subtileses del trio i va derivar cap a l'homogeneïtat del septet. Abdullah Ibrahim, de 75 anys, va optar per la síntesi i la contenció durant les dues hores, sense interrupció, que es va allargar la vetllada. La seva funció era la de donar el to i la intensitat a unes composicions que s'encarregaven de desplegar els integrants de la formació Ekaya: dos solvents puntals sostenint el ritme (contrabaix i bateria) i quatre vents (baríton, tenor, alt i trombó) guarnint de cromatismes i brillantor unes peces penetrants i atmosfèriques alhora. Com una pluja fina. A mig camí entre la tradició més estilitzada de les sonoritats sud-africanes i la recreació del jazz més impol·lut, la sensació era la mateixa que tenir un caramel exquisit entre orella i orella tot i que la suavitat del seu sabor esmorteïa una mica la seva degustació.