• Imprimir

La Sala Petita del TNC estrena avui 'Electra', de Sòfocles, amb Clara Segura i direcció d'Oriol Broggi

Un pati de Grècia a les Glòries

Teresa Bruna

Clara Segura i Mar Ulldemolins protagonitzen la interpretació del text clàssic de Sòfocles
DAVID RUANO

Amb el seu posat tímid i discurs prudent, Oriol Broggi s'està convertint en un dels directors d'èxit segur del moment. Toca tots els gèneres i el fet de ser també escenògraf li permet deixar una empremta a cada espectacle que el fa únic: ara uns ocells que canten, ara la sorra, o una masia on es pot entrar al rebost, o un arbre... O Marc Serra, el músic: "El posem a un racó amb la guitarra i va tocant", diu. Quan encara té Natale in Casa Cuppiello en cartell, agafa la batuta d'Electra, que arriba avui al TNC. La protagonista és Clara Segura (inoblidable Antígona); Anna Güell, Mar Ulldemolins i Mercè Anglès fan el Cor de Dones i altres papers, i Borja Espinosa és l'Orestes.

L'espectacle forma part de la sèrie de clàssics grecs que Q-Ars Teatre (Mercè Anglès i Anna Güell) van emprendre amb Les suplicants, i La Ilíada. "De la mateixa manera que anys enrere vam fer una revisió de Shakespeare i vam aprendre molt, ara hem volgut anar a les arrels de la dramatúrgia, a les grans obres que sustenten el teatre universal. Són textos complicats però molt bons i s'apropen a la nostra realitat. Les suplicants reclamava democràcia i denunciava el maltractament a les dones. Això fa que ens preguntem com és possible que Èsquil parlés de coses que encara no hem solucionat", reflexiona Anna Güell.

Tragèdia sense excessos

Electra i Orestes volen matar la seva mare, com a venjança perquè ella havia matat el seu pare perquè aquest havia matat el seu antic marit i el seu fill nadó. "S'expliquen passions tremendes en un temps curt però intens. Et podries passar tota l'obra cridant, els personatges són excessius. Però ho podem frenar treballant amb actors capaços de dosifica-ho parlant d'una manera natural, fent que l'espectador tingui sensació de contemporaneïtat", explica Broggi. El vestuari reforça aquesta opció: "Hi ha una base de pantaló i camisa que es va transformant. No hi ha ni jupes de cuir ni túniques. És un clàssic acostat", continua.

Per a l'escenografia, Broggi ha optat per les quatre bandes. L'escenari és un quadrat amb un terra de pedres molt grosses i herbetes que creixen als marges. I un arbre gran i natural que sembla de tota la vida. "És com una presència testimonial, com la de les noies del cor, que sembla que quan en Bofill estava construint el teatre ja voltaven per aquí", bromeja Broggi. Hi ha uns bancs de pedra i una escultura sense estil definit, que serveix per fer les ofrenes.

En un d'aquests bancs és on seu Marc Serra, el guitarrista que va tocant melodies suaus sense que gairebé se sentin: "He procurat que recordin el Toti Soler quan era amb l'Ovidi, és un element de fons que permet explicar el text, tranquil·lament. Mai li donem cap nom, però aquesta vegada, aprofitant que l'Orestes té un amic que no parla, en Pilades, doncs ens va anar perfecte. En Marc és en Pilades!".

El text ha estat adaptat per Jeroni Rubió: "Hem treballat junts, ha vingut als assajos, ha fet molts parèntesis, els hem apretat, hem parlat, hem discutit... tot ha anat molt bé", continua el director.

Q-Ars Teatre ens fa un tast dels seus projectes futurs: "Deixem Grècia i anem al París dels anys 20, a l'esquerra del Sena. Però no podem dir més perquè encara s'està escrivint".