• Imprimir

Emilio Aragón rendeix tribut a la professió familiar en el seu debut com a director de cinema, 'Pájaros de papel', que s'estrena avui

Homenatge al còmic

Bernat Salvà

Imanol Arias, Roger Príncep i Lluís Homar en una escena de 'Pájaros de papel', que s'estrena avui als cinemes
20TH. CENTURY FOX

Els bons còmics són actors dramàtics notables, es diu sovint. L'evolució de les carreres de La Trinca i Emilio Aragón insinuen que també són bons per als negocis. Els cantants catalans han triomfat al capdavant de la productora Gestmusic, i Emilio Aragón, el Milikito de Los payasos de la tele, també ha tingut una fructífera carrera com a productor i presideix actualment la cadena de televisió La Sexta. A les diverses facetes de la seva carrera artística (pallasso, actor, humorista, músic, presentador, productor, realitzador...) cal afegir-hi ara la de director de cinema: avui estrena Pájaros de papel, protagonitzada per Imanol Arias, Lluís Homar, Roger Príncep i Carmen Machi.

Inspiració autobiogràfica

Es tracta d'un homenatge a la professió d'actor còmic, que coneix de tant a prop: és fill de Miliki (Emilio Aragón Bermúdez), nebot de Gaby i cosí de Fofito, integrants tots ells del grup de pallassos que va popularitzar Televisió Espanyola als anys 70. És justament en la família, la feina i les amistats que ha trobat la inspiració, escriu Emilio Aragón a les notes de producció de Pájaros de papel: "M'he inspirat en moltes anècdotes i aventures que al llarg de la vida he sentit a casa, a les sobretaules, en les celebracions i també en la vida quotidiana".

Ambientada a la Postguerra, Pájaros de papel té com a protagonistes el músic Jorge del Pino (Imanol Arias), un ventríloc (Lluís Homar), una cupletista (Carmen Machi) i un nen orfe (Roger Príncep). L'antiga vinculació de Jorge amb la lluita antifranquista encara complica més les coses: els militars els vigilen de prop, i pretenen que actuïn davant del mateix Generalísimo.

"L'ambient, l'aroma, les aventures entre bastidors d'una companyia de varietés formen part del meu imaginari personal -escriu Emilio Aragón-, i treure-les i compartir-les potser respon a una necessitat vital. Explicar aquesta història m'ha permès transitar per llocs i emocions on creia haver estat abans". Es tracta, doncs, d'un projecte molt personal, que pren forma en una pel·lícula de factura clàssica, més interessada en les emocions d'uns personatges que intenten sobreviure que en les intrigues de l'oposició antifranquista.