• Imprimir

Crítica rock

Rugeix la bèstia

Pere Pons

Juan Perro

L'Auditori, 5 de març.

Aviat ens farà creure l'alter ego de Santiago Auserón que no només els felins tenen el crèdit de set vides. En la seva nova recuperació de la identitat de Juan Perro l'ex-Radio Futura ha tornat a fer rugir la bèstia i els fonaments del rock hispà ha vist eixamplats els seus horitzons. Del tot providencial cal considerar l'olfacte caní d'aquest animal sonor, que, a banda de tenir la capacitat de reinventar-se sobre un imaginari de creació pròpia, obre noves vies perquè altres navegants s'apuntin a la travessia on queda demostrat que és possible la intel·ligència en el planeta rock.

Obstinat en l'encert de rastrejar les llavors sonores que sostenen els pilars de la música popular, Juan Perro ha canviat les humitats del tròpic per la dels aiguamolls del Delta. El son de la loma ha cedit el protagonisme al blues de la cruïlla de camins, i tant a nivell formal com de concepte les noves creacions estan més a prop de la seminal Nova Orleans que no pas de la sandunguera Havana. Río negro, Joe Rasca, Ruge la bestia, Malasaña i Reina zulú són alguns dels nous títols d'entre els quinze que va presentar les nits de dijous i divendres a L'Auditori, davant un públic incondicional que el va rebre amb entusiasme i el va acomiadar amb una llarga ovació que referendava un triomf rotund i del tot merescut. Per fer efectiu el seu canvi de rumb, el músic ha enrolat en la seva tripulació veterans mariners com Javier Mora (teclats), avantatjats grumets com Martín Leiton (contrabaix), experimentats submarinistes com Joan Vinyals (guitarra) i fidels timoners com Moisés Porro (bateria). Potser els addictes a la causa llatina trobaran a faltar ales a les botes, però el nou calçat de Juan Perro s'ha guarnit d'uns esperons que li poden permetre volar encara més alt.