• Imprimir

Marta Marco porta aquest cap de setmana 'El meu nom és Rachel Corrie' a diversos punts de Catalunya

Una americana a Palestina

Teresa Bruna

Marta Marco es fica dins la pell d'una noia nord-americana amb ideals
TRASPASOS

Marta Marco torna a Catalunya (avui, Teatre Auditori de Sant Cugat; demà i diumenge, a Badalona; i dilluns, a Sabadell) amb El meu nom és Rachel Corrie, una iniciativa de la productora basca Traspasos que ja ha girat per l'Estat espanyol. A l'estiu es va fer en català al Cabaret Coluche, a la carpa del Circ Cric i ara emprèn una gira de petites ciutats (dia 18, Santa Coloma; 20, Viladecans, i 21, Martorell).

L'espectacle té tots els components per emocionar: és una història de debò, explicada per la protagonista, una americana de 23 anys que va morir esclafada per una excavadora a la franja de Gaza, on havia anat amb la il·lusió innocent de posar un gra de sorra en la lluita contra les injustícies d'una part de la humanitat envers l'altra. Però va topar amb tot l'exèrcit israelià.

El teatre com a divulgador

Per a Marco ha estat un privilegi interpretar un personatge com aquest: "No havia fet mai cap monòleg, és una tècnica diferent, estàs sola, has de controlar les pauses, el ritme... Però la història em va implicar molt. Me la sento molt meva i és la meva aportació a favor que se'n parli. Aquesta també és una missió del teatre", diu.

El que la fa més especial és que el text ha sortit de diaris personals i e-mails que anava enviant a la família i amics. Alan Rickman i Katharine Viner en van fer la dramatúrgia. "Ho han estructurat en dues parts. A la primera presenten la Rachel, una nena que des dels 16 anys estava molt implicada en temes socials, lluitava pels sensesostre, participava en campanyes contra la guerra... Presenta també la relació amb els pares i l'entorn. Llavors era a Olimpia, als EUA", explica Marco. La segona part ja es refereix al viatge a Gaza i a les vivències que va escrivint en un diari: "Però arriba un moment en què la situació és desesperant, escriu una carta a la mare desbordada per la situació. Ha perdut la confiança en la bondat de la gent, acaba sent un escut humà", continua l'actriu.

L'ús dels polítics

Un personatge com aquest és llaminer per als polítics. Als uns no els interessa que es conegui i els altres intenten fer-la una màrtir. I era només una nena a qui afectaven les injustícies: "Defensa els palestins, no pas els militants de Hamàs. És al costat de la societat civil que pateix la guerra", diu Marco. "Una nena que va viure a la pell el sofriment d'una guerra, el perill constant, les bombes i l'assetjament. I que va morir sota una màquina de l'exèrcit".

Els pares de la Rachel, que va morir el 2003, han creat una fundació perquè la seva lluita no hagi estat en va. Quan es va fer l'adaptació, van cedir els drets però controlen molt que se'n faci bon ús. "Vigilen el recorregut de les productores. Traspasos està format per una gent implicada que fa coses arriscades". Marco va interpretar Carta d'una desconeguda, de Fernando Bermúdez (Tantakka Teatroa). "Els de Tantakka són amics dels de Traspasos. Sabien que estaven buscant actrius per a aquest personatge i m'ho van dir", explica.