• Imprimir
• Enviar

Vint anys amb Dulce Pontes

Andreu Gomila

Pontes presenta a Catalunya el seu doble CD 'Momentos', que recull el millor de la seva carrera
MIQUEL ANGLARILL

Fa uns divuit anys, Dulce Pontes va revolucionar el món del fado amb la introducció de la guitarra elèctrica. Corria el 1993 i acabava de treure Lágrima, el seu segon CD. La consideraven hereva de la gran Amália Rodrigues. Va innovar? Pontes ens diu que no, que en la música tradicional són possibles les "recreacions", no pas les innovacions. És a dir, incloure oboès o electricitat, però poca cosa més. Fins i tot assegura que no és possible cantar en un idioma que no sigui el portuguès. "El més important és l'intèrpret. Pots tenir una veu extraordinària, però si no tens duende no pots aprendre res. És allò de compartir les ferides i les alegries, un pensament, una ideologia, un moment de decepció, de tristesa profunda", indica Pontes.

Aquest 2010 fa vint anys que la fadista canta i ho celebra amb una gira que passa avui per l'Auditori de Girona i demà pel Palau de la Música de Barcelona. Sap que aquesta terra l'estima i encara recorda un concert benèfic on va compartir escenari amb Lídia Pujol i Maite Martín. En vint anys, assenyala, ha après, sobretot, a observar tots els angles de la música. "He après moltes coses -diu-, sobretot quin és el meu camí, a aprendre com es produeix un disc, els arranjaments, tot el que té a veure amb la producció musical. I tot això ho he après gràcies al contacte amb altres músics, altres cultures. El folklore és la matriu musical dels pobles, la llavor de la terra, la festa, la gent. Aquest contacte amb altres cultures m'ha permès prendre camins diferents, mirar altres territoris".

Molta gent va descobrir Pontes en el seu vessant d'intèrpret gràcies a Focus (2003), la col·laboració amb Ennio Morricone. El fruit d'aquell disc ha quedat registrat en la memòria de la cantant. Per això té el seu espai al doble CD Momentos, d'aparició recent, i que recull moltes de les experiències musicals que Pontes ha viscut en aquestes dues dècades a l'escenari.

Ella encara té clar que la seva veu ha estat la clau del seu èxit internacional, a banda de la seva aposta pel fado. No desdenya altres gèneres, encara que té clar que cada cultura ha d'explotar el que li és propi. "Hi ha molts grups de pop i de rock a tot el món que fan, amb mínimes diferències, el mateix. No diré que és inútil que un portuguès faci rock i vulgui triomfar al món. Tot depèn de la seva capacitat d'innovar, no pas de la nacionalitat", afirma.