• Imprimir

Entrevista: Amparo Sánchez L'ànima d'Amparanoia estrena una proposta més personal, que ja té un primer disc, 'Tucson-Habana'

"Havia arribat el moment d'escoltar-me com a cantant"

Raquel Font

Amparo Sánchez ha deixat de ser Amparanoia
CRISTINA CALDERER

Diu que ja no fa les coses de pressa i corrent com abans i que ara disfruta del procés. Amparo Sánchez ha madurat i necessita deixar enrere la fusió festiva d'Amparanoia per començar una nova etapa amb una proposta més íntima i personal, que ja té nou disc: Tucson-Habana. El 16 de març el presentarà a la sala Apolo.

Com és que ha liquidat Amparanoia si encara tenia molt d'èxit?

Em van arribar senyals com ara diverses cançons que jo no veia que encaixessin en la fusió i l'alegria, potser pel meu estat personal en aquell moment, potser perquè escoltava un altre tipus de música. I em vaig adonar que estava creant alguna cosa més íntima i personal, i que potser havia arribat el moment de tancar l'etapa i la proposta amb Amparanoia.

Ha estat difícil prendre la decisió?

Els músics tenim una evolució en la nostra manera de comunicar la música, i a mi em va arribar un moment en què volia que la meva veu fos la que guiés la comunicació i no la cançó ni la música.

¿És cert que la idea va sortir per un concert accidental a Mont-real?

Sí, vaig haver de tocar amb dos músics per un problema amb els avions. Vaig triar un repertori que va ser tot un èxit i vaig veure que havia arribat el moment d'escoltar-me com a cantant. Ara em sento molt més identificada amb aquests temes, pel moment que visc.

¿Creu que la seguirà el públic d'Amparanoia?

Hi haurà una part del públic que se sentirà identificat amb mi i amb aquesta evolució i també li vindrà de gust escoltar un tipus de proposta així, i n'hi haurà un altre que potser no ha vist mai Amparanoia en directe o que té un record tan agradable d'aquell moment que no m'ho perdonarà mai. Espero que aquestes noves cançons també els serveixin.

Sembla com si tingués coses a dins que havien de sortir.

Vaig passar uns anys i uns àlbums en què em sentia amb la responsabilitat d'explicar el que estava passant però cap a fora i em va venir un moment dur personal i van començar a aparèixer aquestes cançons en què era més jo que mai. No sabia on ubicar-les, però vaig veure que alguna cosa estava canviant en mi.

Com és musicalment Tucson-Habana?

Les cançons tenen una arrel llatina molt forta, tant de Mèxic com de Cuba, perquè jo la tinc, aquesta influència. Seria una barreja entre desert i Carib.

¿La idea és continuar aquesta nova faceta?

No tinc ni idea de què faré, però el que tinc clar és que seguiré sent Amparo Sánchez. El repertori d'Amparanoia el vaig acomiadar el 2008 amb una gira molt llarga i crec que aquest àlbum es mereix ser presentat per si mateix.