• Imprimir

La tèbia dedicació del consistori de Vilanova i la Geltrú al seu centre de creació i residència La Vela posa en perill un dels pilars del pla integral de circ promogut per la conselleria de Cultura

Flamejant i sense timó

Jordi Jané

Vista parcial de les instal·lacions que divendres passat mostrava el centre de creació i residència La Vela, que hi ha al terme municipal de Vilanova i la Geltrú
PERE VIRGILI

Malament rai quan els navegants no estan per la canya i el velam comença a flamejar, perquè el vaixell pot perdre el rumb i anar a la deriva. El símil mariner es pot aplicar ben bé al moment actual del centre de creació i residència circense La Vela de Vilanova i la Geltrú. En efecte, tres mesos després de jubilar-se el seu primer director, Bienve Moya, encara no s'ha fet pública la convocatòria de places per a les noves direccions artística i tècnica d'aquest important equipament cultural. Les obres de rehabilitació i condicionament, que s'havien d'iniciar a finals de l'any passat, encara no han començat d'una manera efectiva (des de la regidoria de Cultura de Vilanova em diuen que s'han retardat per les pluges d'aquest hivern). D'altra banda, quan falten menys de tres mesos per a la Fira Trapezi de Vilanova, encara no se n'ha decidit el director. L'actual ordre de coses apunta a un -per ser suaus- relaxament de la regidoria de Cultura respecte al circ, que se sumaria a la irresponsabilitat demostrada pel consistori l'any 2001 en desentendre's del colideratge de Trapezi amb la ciutat de Reus i a la laxitud en la rehabilitació del vilanoví Teatre-Circ Apol·lo (un edifici estable de 300 localitats, usat entre 1899 i 1985 i que va acabar cremant-se accidentalment l'1 de febrer del 2005 en circumstàncies mai del tot aclarides).

Un centre pioner

He destacat unes quantes vegades en aquesta mateixa pàgina la capital importància de La Vela de Vilanova, activa des del 2006 i pionera dels centres de creació i residència circense a Catalunya. Es tracta d'un projecte d'abast nacional en el terreny de les arts escèniques, i així ho va entendre des del primer moment el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, que el va incloure al pla integral de circ com una de les accions prioritàries a desenvolupar. Els centres de creació i residència circense no són només una acció d'abast municipal: són un projecte descentralitzat d'abast nacional i per això mateix són participats per la Generalitat i els ajuntaments respectius. En aquest moment n'hi ha tres en marxa: Roca Umbert (Granollers), La Central del Circ (Barcelona) i la mateixa Vela de Vilanova. També funcionen, amb dinàmiques diferents, el CRAC (Montseny) i l'Ateneu de Nou Barris (Barcelona), i germinen iniciatives com Cronopis (Mataró), Tub d'Assaig (Manresa) o La Nave (Barcelona). L'any passat, La Vela va acollir 29 artistes de diferents companyies i s'hi van fer moure vuit noves produccions.

Albaïna

Els mariners mallorquins en diuen calma xitxa o calma podrida. Quan l'albaïna t'enxampa en mar, el veler no avança i l'únic que passa és el temps. I això és l'únic que passa ara a Vilanova: el temps. Als llarguíssims mesos farcits d'evitables entrebancs i alts i baixos causats per l'evident falta d'entesa entre la regidora de Cultura i l'antic director de La Vela -traduïts en una també evident desorientació- s'hi suma ara no tan sols la ja citada absència de direcció artística i tècnica, sinó també la inexistència d'un projecte clar que determini, entre altres coses, els objectius del centre, el model de gestió, els protocols d'acolliment de companyies en residència i els seus compromisos de producció i exhibició. Res d'això no s'ha fet en tots aquests mesos de calma podrida i, a més, ara corre la brama que el pròxim juny La Vela farà una parada per reflexionar (!). En aquests moments, l'Ajuntament pensa en una direcció tècnica i artística externalitzades, mitjançant un conveni triennal que pugui assentar i estabilitzar el projecte. Potser sí que val més una gestió externalitzada i professional, perquè tots sabem que l'administració només s'espavila a l'hora de recaptar. Ara bé: tinguem en compte que el conveni 2009 entre la Generalitat i el consistori vilanoví (el conveni 2010 encara s'està negociant) va significar un total de 576.000 euros, distribuïts entre el funcionament del centre, la rehabilitació i millora de les infraestructures i la Fira Trapezi Vilanova. Són xifres serioses, que comporten una gran responsabilitat perquè són diner públic. Vejam si el vent s'aixeca aviat, perquè tot el sector circense català està a l'aguait que a Vilanova no es passi de l'albaïna a un flameig descontrolat que condueixi La Vela al derelicte -altrament dit naufragi.