• Imprimir

Mirador

David Caño a la literatura catalana

David Castillo

Sempre que em pregunten per l'estat de la literatura catalana en llocs tan insospitats com TV3 o el ministeri de Cultura de Madrid penso en les cares dels creadors. La resposta passa per saber qui són, d'on vénen i cap on van. Hi ha una literatura de premis importants, de llistes de més venuts i una altra lateral, inconeguda, amb escassa presència als mitjans. Potser aquesta línia és la central, la que podria connectar amb Blai Bonet, Joan Vinyoli, Eudald Puig i els altres herois, la literatura de Jordi Cornudella i Carles Torner, la que et deixa bocabadat. Sempre que em pregunten per la literatura catalana en llocs tan insospitats com Alemanya o el sud-est de l'Argentina penso en mestres que m'ho van ensenyar tot com Jaume Vidal Alcover, Enric Cassany, Guillem Viladot i tants altres escriptors i professors que s'han preocupat del cultiu d'una literatura més gran i poderosa del que la majoria pensen. No és tracta de segles de tradició -que també en té- ni de reconeixement internacionals sinó d'una manifestació viva i oberta, en aquest moment pletòrica. Cada vegada que em pregunten per la literatura catalana penso en el petit premi Amadeu Oller per a poetes inèdits. Entre la plèiade d'escriptores joves, el 2007 el va guanyar David Caño: independentista, llibertari i contestatari. Publica ara un segon llibre, He vist el futur en 4D, premi Lloseta. És brisa, nou i original. Val molt la pena.