• Imprimir

Entrevista: María Figueras És Nora a 'El desarrollo de la civilización venidera'

"Els humans no sempre som víctimes"

Andreu Gomila

L'actriu participa en el Projecte Ibsen de Veronese
T.L.

Actriu fetitxe del director i dramaturg argentí Daniel Veronese, María Figueras fa de Nora a l'adaptació lliure de la Casa de nines d'Ibsen que és al Teatre Lliure fins al 7 de març i que han batejat com El desarrollo de la civilización venidera.

Aquesta Nora que representa segur que té poc a veure amb la d'Ibsen.

Hem construït una Nora contemporània, que vol seduir homes i dones i no es fa càrrec del que això suposa. Està obsessionada per la silueta i amaga tot el que menja. És una dona fosca, que enganya, manipula. És una dèspota. I nosaltres allunyem d'ella el rol de víctima. Perquè els éssers humans no sempre som víctimes.

¿Veu 'Casa de nines' com la primera obra feminista de la història?

Sí, però hem deixat de banda el feminisme, perquè entenem que el que passa és universal. És evident que encara avui les dones no viuen en les mateixes condicions que els homes, però volíem que l'obra no fos unidireccional.

Va ser una obra revolucionària?

En el seu moment [1879] ho va ser, perquè la protagonista abandona marit i fills per ser ella mateixa. I encara ara és una obra revolucionària, que a mi, personalment, em genera molta por, un dolor profund i una gran impotència.

Feu una picada d'ullet a Bergman i el seu 'Escenes d'un matrimoni'.

Ens va passar pel cap investigant, durant el procés de creació de l'obra. A Escenes d'un matrimoni, en la versió de 13 capítols que Bergman va fer per a la televisió, hi ha una escena en què els protagonistes, Johan i Marianne, entren a casa parlant de Casa de nines, que acaben de veure al teatre. Ell en diu pestes, de l'obra, del feminisme, de tot... I això ens va semblar molt divertit perquè Bergman va muntar l'obra d'Ibsen moltes vegades. Tant Nora i Torvald com Johan i Marianne estan en un moment terrible de la seva relació.

Engegueu el Projecte Ibsen després d'anys amb Txékhov. ¿Amb quin autor es queda?

M'agraden tots dos. Però Txékhov em sembla fàcil d'abordar perquè el veig més universal. Era un visionari. Ibsen és una altra cosa. És més intel·lectual, amb unes obres que tenen molt a veure amb les idees. És més obscur, més fred. Sento Txékhov com algú més proper, més argentí.