• Imprimir

La pel·lícula 'Na putu', de la guanyadora de l'Ós d'Or del 2006, Jasmila Zbanic, sorprèn la Berlinale en retratar els efectes de la guerra en la societat bosniana

Radicalisme a Sarajevo

Bernat Salvà

La protagonista del film 'Na putu', l'actriu croata Zrinka Cvitesic, posant ahir a Berlín
TIM BRA KEMEIER / EFE

Dues pel·lícules presentades a la Berlinale alerten del perill del fonamentalisme islàmic en una Bòsnia encara sota els efectes de la guerra que va patir a principis dels 90. D'una banda, un curtmetratge denunciava abans-d'ahir la suspensió fa un any i mig del Queer Sarajevo Festival, la mostra de cinema gai de la capital bosniana, arran dels atacs de grups islamistes radicals al crit "Al·là és gran". Molt més subtil i ple de matisos és el film Na putu (En el camí), primer llargmetratge de ficció de la realitzadora Jasmila Zbanic després de debutar amb Grbavica, guanyadora de l'Ós d'Or de Berlín el 2006.

Na putu explora la relació d'amor d'una parella de bosnians, una hostessa i un controlador aeri de l'aeroport de Sarajevo. Tots dos van perdre éssers estimats a la guerra, però ell, un excombatent, està més afectat i té problemes d'alcoholisme. La trobada accidental amb un excompany d'armes el fa entrar en contacte amb una secta islamista que, amb la seva interpretació radical de l'Alcorà, el recomforta i dóna un sentit nou a la seva vida. El nou rumb que pren es fa incompatible amb la relació amorosa amb la noia i es veuen obligats a decidir: o segueixen junts pel camí que marca la religió o se n'allunyen tots dos i tornen a viure el seu amor com abans.

La directora va parlar de la pel·lícula en una roda de premsa que va tenir un moment de tensió: va respondre amb una simple rèplica irònica a un periodista que criticava l'actitud de la protagonista, "que renuncia a la seva feminitat seguint els models occidentals". Una companya de la premsa eslovaca comentava després pels passadissos "la valentia" de la directora en abordar un tema tan delicat com aquest, l'enorme canvi que hi ha entre el Sarajevo multicultural d'abans de la guerra i el de la postguerra, i la diferència que es percep a la capital bosniana entre fa uns anys i ara.

Amb aquesta tensió continguda que flotava a l'ambient, Jasmila Zbanic no va estar especialment comunicativa. "Cal posar un mirall davant de la societat perquè es vegin els seus defectes -va dir-. Com que moltes pel·lícules m'han fet canviar, crec que aquesta pel·lícula pot canviar algunes persones. No vaig més lluny, no pretenc canviar la societat, però sí que espero provocar canvis individuals".

Les habituals coincidències temàtiques entre els films que es projecten un mateix dia no es van produir ahir: la pel·lícula bosniana va compartir jornada amb una cinta argentina que té els puzles com a leitmotiv i amb una producció germano-austríaca sobre l'ús que va fer el nazisme d'una estrella durant la Segona Guerra Mundial, l'actor Ferdinand Marian.

Xiulets

Rompecabezas, de Natalia Smirnoff, posa en evidència la presó invisible en què viu reclosa una mare de família de Buenos Aires, condemnada a servir marit i fills. Quan descobreix per atzar que li encanten els puzles i té un do especial per fer-los, comença a conrear en secret aquesta passió, però no gosa faltar a l'enorme càrrega de les responsabilitats familiars. Rompecabezas promet més del que acaba oferint: el tedi de la vida de la protagonista s'acaba instal·lant al pati de butaques.

Jud Süs - Aixecament i caiguda, recrea fets reals que es van produir a l'Alemanya nazi. La pel·lícula no passa de realització correcta, més adequada per a una minisèrie televisiva que per compartir cartell amb cinema d'arreu del món que, fracassi o no, intenti almenys arriscar. La xiulada que va rebre, protagonitzada també per periodistes i crítics alemanys, sembla indicar que és una opinió compartida per força gent.