• Imprimir

Semih Kaplanoglu sorprèn el festival amb una sensible i emotiva història protagonitzada per un nen tartamut

Misticisme turc a la Berlinale

Bernat Salvà

Rebeca Hall protagonitza el discret film nord-americà 'Please give'
FABRIZIO BENSCH / REUTERS

Sempre atenta al cinema allunyat dels patrons occidentals, la Berlinale va acollir ahir a competició Bal (Mel), una pel·lícula turca plena de tendresa i sensibilitat, protagonitzada per un nen que viu en un poble perdut vora la muntanya. És la tercera part d'una trilogia "autobiogràfica", segons el director Semih Kaplanoglu, "basada en coses que van passar al meu entorn quan era nen". La segona part, Sülk (Llet), es va poder veure a Venècia el 2008, però era molt menys reeixida que aquest nou film, un candidat ferm a formar part del palmarès de Berlín.

Yusuf, meravellosament interpretat pel nen de set anys Bora Altas, aprèn a llegir en el seu primer any d'escola, però és tartamut i això li dificulta l'aprenentatge i la relació amb els companys. Tampoc té una relació gaire afectuosa amb la seva mare, però té, en canvi, uns intensos vincles amb el seu pare, un apicultor que s'enfila als arbres més alts per penjar ruscos i extreure'n la mel.

"Vaig viatjar molt per Turquia -explica el director-, fins que vaig arribar a la conclusió que el millor lloc per rodar era aquestes muntanyes al costat del mar Negre, on hi ha una natura gairebé verge". És en aquests bells i frondosos paratges boscosos que es fa més evident "la fragilitat dels éssers humans" i on és més fàcil capturar "l'ànima humana". Unes paraules que podria haver pronunciat Werner Herzog, president del jurat d'aquest any i especialista a explorar l'ànima humana en entorns naturals salvatges.

Lluny de l'ortodòxia

Semih Kaplanoglu segueix fidelment tres regles que l'allunyen de l'ortodòxia comercial. D'una banda, no utilitza la música: "Els sons de la natura són tan forts que poden transmetre emocions sense necessitat de recórrer a la música, que de vegades s'utilitza de forma manipuladora". En segon lloc, li agraden els plans fixos llargs, que "transmeten a l'espectador la sensació del pas del temps". Finalment, hi ha molt pocs diàlegs. La bella actriu Tülin Özen, que interpreta la mare, deia ahir que "en el cinema, i en la vida, es poden expressar moltes coses sense paraules, fins i tot d'una manera més sincera".

Amb aquesta cal·ligrafia eminentment visual i amb l'excepcional interpretació del nen, a qui un se l'emportaria a casa des de la primera escena -"tot es va articular al voltant de les seves emocions", diu el cineasta-, es basteix una pel·lícula representativa del cinema tal com l'entén Semih Kaplanoglu, com "una expressió espiritual de l'art".

Bal va deixar en segon terme una altra coproducció alemanya, aquest cas amb l'Iran. Shekarshi, que lluita també per l'Ós d'Or, està protagonitzada per un exconvicte que ha perdut la dona i la filla en una manifestació i es venja matant indiscriminadament deu policies.