• Imprimir

La secció oficial de la Berlinale presenta el film noruec 'Un home una mica bo', que recorda el cinema de Kaurismäki i els Coen

Humor escandinau

Bernat Salvà

El director noruec Hans Petter Moland demanant que li repeteixin una pregunta ahir a Berlín
THOMAS PETER / REUTERS

La Berlinale ha estat testimoni durant dos dies consecutius de la influència que tenen els germans Coen: si diumenge Zhang Yimou presentava una adaptació de Sang fàcil, ahir va ser el torn del director noruec Hans Petter Moland, que va fer riure, i molt, amb En ganske snill mann (Un home una mica amable). La seva pel·lícula, presentada ahir a la secció oficial competitiva, també està influenciada per Aki Kaurismäki. El protagonista, interpretat per l'actor Stellan Skarsgard, surt de la presó després de 12 anys de condemna per homicidi, i intenta refer la seva vida: vol un treball decent, recuperar la relació amb el seu fill de 25 anys i mantenir-se allunyat dels mafiosos per a qui treballava. Home poc expressiu i xerrador, intenta controlar el timó de la seva vida malgrat les situacions i personatges estranys que es va trobant.

"Més que en els germans Coen, m'he inspirat en el meu propi germà", va fer broma el director, eludint parlar de si els directors de Fargo l'han influït. La seva pel·lícula té esperit escandinau: ell és noruec, el protagonista és suec i el guionista de Dinamarca. "És un dels guions més divertits que he llegit mai, té una qualitat especial", va comentar Moland. Una història que parla de "gent que no és la crème de la crème, que no són ni rics, ni guapos, ni joves", i mostra "com lluiten per conservar una mica de dignitat".

Tot el pes de la pel·lícula recau en Stellan Skasgard, que tant es deixa veure pels festivals en un film de Lars von Trier com apareix a Pirates del Carib o canta Abba a Mamma mia! Skasgard destaca la complexitat del seu personatge: "Si vols fer una pel·lícula sobre gent real, cal que siguin alhora divertits, bons, odiosos... Cal allunyar-se del maniqueisme, de fer només personatges bons i dolents".

Rialles i aplaudiments van acompanyar la primera projecció d'Un home una mica amable, una comèdia que reposa sobretot en els gags d'humor absurd, però que esdevé una mica reiterativa i no aprofundeix gaire en els personatges.

Films convencionals

La producció austríaca-alemanya Der räuber (L'atracador) també parla d'un pres que surt en llibertat, però s'inspira en fets reals. Un reclús aficionat a córrer maratons surt de la penitenciaria i manté les seves aficions: segueix atracant bancs i corre maratons, amb tant d'èxit que bat el rècord austríac de la prova en una cursa a Viena. A diferència del film noruec, L'atracador té un protagonista sense gens de carisma, un home antipàtic i esquerp que llasta una pel·lícula que d'altra banda té una realització massa convencional per a un festival de sèrie A.

Carterpillar, de Koji Wakamatsu, tampoc va convèncer amb el símil massa evident que planteja, entre els traumes del Japó a la II Guerra Mundial i un oficial que en torna totalment mutilat, sense braços ni cames, sord i sense parla.