• Imprimir

Dos devastadors drames familiars es presenten a competició, un provinent de Dinamarca i l'altre de Romania

En absència dels pares

B.S.

La secció oficial competitiva de Berlín va acollir ahir dos títols d'argument, gènere i procedència geogràfica (Dinamarca i Romania) molt diferents, però amb un nexe comú: parlen de les devastadores conseqüències que tenen per als fills l'absència i la manca d'afecte pels pares. Són dues excel·lents pel·lícules que comptaran, sens dubte, per al palmarès d'aquesta edició: la danesa Submarino, de Thomas Vinterberg, i la romanesa Eu cand vreau sa fluier, fluier (Si vull xiular, xiulo), de Florin Serban.

Fundador amb Lars von Trier del Dogma, Thomas Vinterberg torna al gènere del drama familiar, que el va donar a conèixer amb el film Celebració (1998), deixant de costat els postulats més radicals d'aquest moviment. Amb un estil que recorda els germans Dardenne i el cinema més social de Ken Loach, Vinterberg retrata dos germans marcats per l'absència del pare, l'alcoholisme de la mare i la tràgica mort del seu germà de poques setmanes quan encara eren petits. Un d'ells ha esdevingut un alcohòlic amb rampells de violència, i l'altre és addicte a l'heroïna. Pel·lícula duríssima i desesperançada, Submarino és capaç alhora de despertar simpatia i afecte per aquests perdedors.

Si vull xiular, xiulo s'ambienta en una presó romanesa, on un noi de 18 anys està a punt de complir condemna. Dos anys i mig després que Christian Mungiu guanyés el Festival de Cannes, el jove debutant Florin Serban confirma l'efervescència del cinema romanès amb una pel·lícula que es podria endur un premi important. Per documentar-se va muntar dues obres de teatre a la presó, i ha utilitzat presos per interpretar gairebé tots els interns del centre penitenciari on el jove Silviu (George Pistereano, un altre debut enlluernador) està ingressat des dels 14 anys. Assetjat pels presos i molt enfadat amb la seva mare, que es vol endur el seu germà petit a Itàlia, el jove acaba esclatant sense pensar en les conseqüències. "Els comportaments violents -deia ahir el director- estan arrelats en alguna cosa invisible als nostres ulls. Generalment s'associen a la natura violenta de la persona, però provenen de l'entorn, de les circumstàncies difícils que s'han viscut, sense pares".