• Imprimir

Wang Quan'an, Ós d'Or del 2007, obre la Berlinale amb una mirada intimista en la reunió d'una família dividida durant 50 anys per la separació de Xina i Taiwan

El marit retrobat

Bernat Salvat

El director xinès Wang Quan'an amb les seves actrius, la jove Monica Mo i la protagonista Lisa Lu, durant la presentació de 'Tuan yuan' al Festival de Berlín
JOHN MACDOUGALL / AFP

"La reunificació entre la Xina i Taiwan és l'ideal suprem per a tots els xinesos", afirma Wang Quan'an, coronat fa tres anys amb l'Ós d'Or de la Berlinale per La boda de Tuya. Una nova pel·lícula d'aquest director xinès va inaugurar la 60a edició del Festival de Berlín, que va arrencar ahir en una ciutat sota zero, coberta de neu i gel i amb una petita nevada que ho acabava d'emblanquinar tot. Tuan yuan (Separats junts) parla de "la tragèdia de la separació i la unificació". "Un país dividit és una tragèdia que es dóna arreu del món", diu el director. Un tema que a Berlín, que ha celebrat fa poc els 20 anys de l'enderrocament del Mur, coneixen molt bé.

Però el film només té de polític la lectura metafòrica d'uns personatges llargament separats i retrobats, "amb una distància geogràfica i temporal que s'interposa entre ells i que intenten superar".

Wang Quan'an s'interessa pels sentiments d'éssers humans concrets: "Mostrar la vida real és una condició imprescindible per a tots els meus films. Sovint es basen en històries reals, i per fer Tuan yuan vaig fer molta recerca, d'aquí que els models dels meus personatges són de debò".

Tuan yuan situa l'acció el 2007, quan les autoritats xineses van permetre a ciutadans taiwanesos tornar a la Xina popular per visitar els seus familiars. El protagonista d'aquesta història és un d'aquests homes que retorna i que es retroba, 50 anys després, amb la seva dona, que esperava una filla quan es van veure separats per la Guerra Civil. Ell és vidu, i ella es va tornar a casar i va tenir més fills. D'entrada, ella accepta anar a viure amb ell a Taiwan, però és una decisió complicada ja que afecta moltes altres persones a qui estan lligats.

Ambientada en un Xangai en plena transformació, la pel·lícula parla també dels profunds i accelerats canvis que s'estan produint al país. "La Xina està en plena mutació, i Xangai és el símbol d'aquest canvi. És la metròpoli més moderna de la Xina i al mateix temps té barris pobres i molt tradicionals. Aquests canvis tan ràpids creen molta inseguretat entre la població".

Asseguts a taula

L'actriu xinesa de 83 anys Lisa Lu i el cantant i actor taiwanès Ling Feng protagonitzen una història que transcorre en bona part al voltant de la taula de menjar. "La taula i el menjar són molt importants a la vida dels xinesos i sovint s'arreglen els problemes durant els àpats", afirma el director, que fins i tot es va plantejar "rodar tota la pel·lícula al voltant de la taula, com si fos una obra de teatre".

Aquest component gastronòmic afavoreix que Tuan yuan tingui un excés de diàlegs, que verbalitzi massa els temes que planteja i les emocions que descriu. El director va aconseguir amb La boda de Tuya un film més intens i emotiu expressant-se sobretot a través de la imatge.

Herzog, president

És difícil sortir de la roda de premsa del jurat d'un festival amb alguna pista sobre el tipus de pel·lícula que premiaran. Abunden les frases com "em sento honorat pel festival per comptar amb mi", "no tenim cap prejudici, tothom té les mateixes oportunitats" o "tenim gustos, sensibilitats i procedències geogràfiques molts diferents". Sí que resulta interessant, en canvi, sentir les seves reflexions sobre el cinema. Werner Herzog, president del jurat oficial d'aquesta edició, es preguntava en veu alta: "Què fa bona una pel·lícula? Ningú ho sap. Sempre serà un secret, el cinema sempre tindrà un costat misteriós. Passa igual quan llegeixes la gran poesia, no saps què la fa tan profunda, tan plena de veritat".

Herzog considera que és bona la combinació de joves talents amb cineastes consagrats als festivals internacionals. "No seria bo fer un festival només de directors debutants. L'Ós de Plata que vaig guanyar fa 40 anys tenia més valor perquè abans havien premiat directors consagrats".

També va parlar de com afectaran el cinema la digitalització i les noves tecnologies: "A Hollywood ara hi ha una manca d'històries, perquè tota la imaginació es concentra en els efectes digitals. No m'importa si el cinema acabarà en un museu, com una làpida amb inscripcions, o serà una realitat virtual que només es podrà trobar a través d'internet. Jo crec que finalment s'arribarà a un equilibri, i seguiran existint les sales. Però el que compta de debò és el que és capaç de transmetre el cinema, de manera misteriosa i inexplicable".