• Imprimir

Josep Maria Pou presenta 'Un déu salvatge', de Yasmina Reza, el segon muntatge de la temporada que s'estrena al Teatre Goya, amb un repartiment de luxe

Instints descontrolats

Teresa Bruna

Tamzin Townsend, Ramon Madaula, Roser Camí i Vicenta Ndongo. Jordi Boixaderas no va poder assistir a l'acte
JORDI GARCIA

Jordi Boixaderas, Roser Camí, Ramon Madaula i Vicenta Ndongo són els protagonistes d'Un déu salvatge, un dels textos més importants de Yasmina Reza, que s'inscriurà a la cartellera de Barcelona a partir del 22 de febrer (prèvies des del 13). Ells quatre onformen el repartiment de luxe que caracteritza la programació del teatre Goya; aquesta vegada, però, sense cap jove novell.

Fa 18 mesos la directora anglesa Tamzin Townsend dirigia una versió en castellà del mateix text des de Madrid, amb Maribel Verdú, Aitana Sánchez-Gijón, Pere Ponce i Antonio Molero. L'obra ha triomfat per tot l'Estat fent el ple, com també va passar a Barcelona quan van venir al Tívoli. A Josep Maria Pou, director artístic del Goya, li ha vingut de gust fer l'experiment que la dirigeixi la mateixa persona, donada la seva vinculació amb Catalunya -hi ha viscut més de 15 anys- i la seva més que provada qualitat. Trasgo Produccions i l'actor Ramon Madaula comparteixen la producció amb Focus.

"Ha estat un regal perquè a mi m'encanten les comèdies negres, àcides, amb mala llet... Aquí, com a Arte, Yasmina Reza explora la idea que una cosa insignificant pot desencadenar situacions passades de voltes que posen en qüestió l'amistat, la moral, els valors o l'educació", diu Townsend.

Una història propera

Dos nens es peguen amb un pal i un li trenca les dents a l'altre. Els pares es troben per parlar-ne i en els 90 minuts que dura el relat passen del tracte políticament correcte del principi a una lluita sense control en què es perden els papers. "Al final acaben sols. Primer defensen la tribu i després l'instint de supervivència fa que cadascú es defensi a ell mateix, i acaben tots barallats. A Arte també passava, això", diu Madaula, i continua: " Jo em reconec amb Yasmina. Tinc entre 40 i 50 anys, sóc pare de família i pertanyo a la classe mitjana. Està parlant de mi, amb ironia, sense posar-se estupenda. Crec que ha fet virtuosisme talentós amb aquest text. Abans, per mostrar els instints primaris s'utilitzava el futbol. Ella fa sortir un piset de disseny".

Ramon Madaula i Roser Camí són els amfitrions del pis i representen una parella perfecta: "Ella és escriptora, jo sóc comercial, portem el nen a concerts, a casa hi ha llibres... Trenquen les dents al nen, en parlem amb els pares i després ella em vol matar!", continua Madaula.

Vicenta Ndongo i Jordi Boixaderas són els pares de l'altre nen: "Amb nosaltres passa alguna cosa. Cadascú va a la seva, som l'acceptació del desastre. Ell parla tota l'estona amb el mòbil i a mi em fa vergonya... Però en el fons potser som més sincers", diu Ndongo.

Atemporal i molt actual

L'obra és molt actual. "La virtut de l'obra és que conjuga l'instint que un dia es desboca amb allò tan actual que no és políticament correcte que el mestre toqui un nen. Anys enrere aquest fet no hauria provocat cap discussió". Reza parteix d'aquesta anècdota, en la qual avui qualsevol família es reconeix: "És el pa de cada dia als col·legis", diu Roser Camí. "Però els instints estan per damunt de la raó. Ja pots ser pacifista o d'una ONG, que si surten, no es poden controlar", afegeix Madaula.

Un déu salvatge és un drama en clau de comèdia: "L'error és pensar que faràs riure. El repte és fer-la de veritat i la conseqüència és que la gent riu. Reza és de les millors escriptores que hi ha. Si no va bé, és culpa nostra. Espero que la història la posi al seu lloc, com a Ibsen", conclou Madaula.