• Imprimir

Hermann Bonnín sintetitza la mitologia del novel·lista a 'Retorn a Andratx', un collage sobre el seu univers literari que s'estrena demà a l'Espai Brossa

Tres mirades de Porcel

Andreu Gomila

Joan Fullana, Enric Majó, Jaume Pla i Aina Frau (d'esquerra a dreta) durant la representació de la peça 'El general'
BEI

A grans trets, podem dir que el corpus literari de Baltasar Porcel està marcat per l'èpica, la farsa i la poètica, com així podem comprovar, respectivament, en volums com L'emperador o l'ull del vent, Cada castell i totes les ombres i Difunts sota els ametllers en flor, per posar tres exemples . I el director Hermann Bonnín ho tenia més o menys clar quan va decidir portar a escena algunes de les deu obres de teatre que l'autor mallorquí va escriure, sobretot als anys 60. Volia representar al seu Brossa Espai Escènic un tast de Porcel o, cosa que és el mateix, recrear a petita escala el mite d'Andratx, la ficció literària que el novel·lista va construir al voltant del seu poble.

I, després de veure una prèvia abans de l'estrena de Retorn a Andratx, títol del muntatge de Bonnín, podem dir que ho ha aconseguit, ja que les tres obres que conformen l'espectacle se'ns apareixen com un mostrari de tot el potencial literari -i teatral- de Porcel. Una mena de pròleg al gran corpus novel·lístic de l'escriptor en sentit estricte, ja que tant El general com Romanç de cec i El buscador de tresors van ser escrites quan Porcel no tenia ni 30 anys i encara no havia demostrat les capacitats de la seva prosa.

Bonnín assegura que ha pretès oferir a l'espectador -de demà al 14 de març al Brossa i del 24 al 28 de març al Teatre Principal de Palma- un fresc porcelià i, per damunt de tot, posar cara i ulls a la Mallorca que descriu el narrador-dramaturg. Per ell, parlar del mite d'Andratx significa referir-se a un món que va molt més enllà de les Balears i que s'endinsa profundament en la Mediterrània.

El repte de lligar en un sol muntatge tres peces que, a priori, no tenen res a veure ha estat la feina més complicada. Bonnín va decidir contextualitzar-les i fer avançar l'espectacle cronològicament, dels anys 20 d'El general, als anys 40 del Romanç... fins als anys 60 d'El buscador... Així, passem de la foscor d'una illa on tothom tenia parents frares o militars, a la Guerra Civil i l'eclosió del turisme de masses. En totes tres, damunt l'escenari és clau la figura del jove Joan Fullana.

A la primera, Fullana és el professor espiritista que ha de connectar "la bella Natàlia" (Aina Frau) amb el seu difunt marit, el militar del títol, ja que li vol consultar la conveniència de casar-se amb "el carnisser" Manuel (Jaume Pla). Amb ells hi haurà l'home de confiança del desaparegut, el coronel (Enric Majó). Tots quatre desenvoluparan un quadre burlesc que Bonnín ha matisat amb tints brossians.

Lectura de 'Difunts'

Potser del que més content està el director és d'haver convertit Romanç de cec en un monòleg cantat, una peça en què Fullana recita la història de "tres joves que jugaven a bitlles a la plaça". Un relat commovedor i un cant antibel·licista. A El buscador... és Majó qui carrega el pes escènic, convertit en un patró que rescata els infeliços (Fullana) i els ofereix una alenada d'esperança. Una metàfora que Bonnín aplica al mateix autor. "Porcel també era un buscador de tresors, em sembla", diu. El director ha fet servir bocins d'una altra obra, Els condemnats, i algun relat de Difunts... Cada dimecres a la tarda, per cert, els actors llegiran de franc quatre contes d'aquest llibre.