• Imprimir

'Las listas' de J.D. Wallovits, al Poliorama

L'artista socialment sobredimensionat

Teresa Bruna

Francesc Garrido, Ariel Casas i Pep Cortés protagonitzen aquesta obra
COMEDIA

Som en un món on tothom és artista i ja no queden ni pagesos, ni ramaders, ni botiguers, ni escombriaires. I l'art no es menja. Aquest és el plantejament de Las listas, la primera incursió al teatre de Julio D. Wallovits, reconegut cineasta sobretot per l'exitosa i premiada Smoking room. Ell n'és l'autor i el director i, si segueix aquest camí, aviat serà un reconegut dramaturg. L'obra -que hem de puntualitzar que no es refereix a noies llestes sinó a les llistes que fem contínuament per diferents motius- es va estrenar al CCCB en el marc del Grec 2009 i va omplir a vessar un aforament de 500 persones amb aplaudiments a dojo. Paco Mir, del Tricicle, hi era i es va emocionar fins al punt de trucar des d'allà mateix a la seva productora, 3xtr3s, per explicar-ho. A partir de dimecres es podrà veure al Poliorama.

A escena hi ha un artefacte que acobla una taula de dibuix amb una de despatx. A banda i banda, dos personatges caricaturescos, deformats i amb tics, interpretats per Francesc Garrido (escriptor i home de lletres) i Ariel Casas (pintor), seuen en una cadira de rodes. Poden caminar, però així estalvien energia. Passen llista incessantment del que els queda per menjar. La seva angoixa és tal que la passen de diferents maneres: per ordre alfabètic, per quantitats, pel temps que tardaran a acabar-s'ho... I apareix el pagès (Pep Cortés), l'únic que queda al món, amb un munt de menjar. També vol ser artista, concretament poeta...

"Volia presentar els dos costats: el del treball necessari i el de la figura social sobredimensionada de l'artista, del que va a les galeries i l'envolta un munt de gent que es vol associar a la seva figura. Un món que pensa que els altres no tenen cap importància, encara que ja no quedi res per menjar", explica Wallovits. En aquest món, el forner es dedica a la fotografia, els carnissers s'han decantat pels audiovisuals i el colmado és una galeria d'art. "Encara ens queda preocupar-nos. Però preocupem-nos d'una manera creativa: siguem el Mozart de la preocupació!", exclama un dels personatges.

L'art absurd i Beckett

El teatre, que també és un art, potser no sempre però afortunadament encara incita a la reflexió. La forma de les coses, de Neil LaBute (curiosament, davant del Poliorama, al Club Capitol), crida l'atenció, d'una manera molt diferent, sobre els límits de la creació. Arte, de Yasmina Reza, exposa com d'important és pertànyer a la classe dels que "hi entenen". És evident que la sobredimensió amb què es tracta un famós és a la pell de joves amb ganes d'explicar coses com Wallovits.

I s'ha de dir que Las listas és un regal. Un argument original, agosarat i arriscat, plantejat amb un guió tan contundent com ple d'humor. I també de reminiscències beckettianes en llenguatge contemporani, per allò de donar voltes i voltes sobre el mateix, tot esperant el menjar i passant llistes, en una actitud esperpèntica. "El més efectiu és dir que l'excés mata", diu Wallovits. I ell és capaç de dir-ho d'una manera divertida.