• Imprimir

Crítica cinema

Homes en guerra

Carlos Losilla

En tierra hostil

Dir.: Kathryn Bigelow. Int.: Jeremy Renner, Guy Pierce, Ralph Fiennes.

EUA, 2008.

Heus aquí un dels grans esdeveniments del cinema nord-americà contemporani, una obra mestra que no parla de la guerra de l'Iraq, sinó de la guerra en general, i també una anàlisi de la condició masculina abocada a l'adrenalina del perill i l'acció, com si els homes no trobessin satisfacció més que en una mena d'aventura indefinida, abstracta, de la qual avui dia formen part els conflictes bèl·lics vistos com una feina que crea addicció. Des d'aquesta perspectiva, En tierra hostil constitueix un punt de vista femení al voltant de totes aquestes qüestions, a l'altura d'algunes pel·lícules de Chantal Akerman o Claire Denis.

Aparentment, Bigelow filma imatges descarnades, sense cap concessió sentimental i gairebé sense cap fil argumental. D'aquí el seu agosarament i la seva llibertat -també la seva modernitat-, des del moment que aquesta crònica sobre els militars dedicats a desmuntar mines a l'Iraq és contemplada com una successió de vinyetes en què els homes treballen i descansen, viuen i moren, perquè potser no saben fer res més. Llavors, més que l'acció, el que importa són els temps morts i el tractament de l'espai, portat amb mà mestra i impassible. Bigelow ni jutja ni condemna, i només sembla voler observar al microscopi el comportament dels homes en una guerra moderna, ja no feta de grans batalles, sinó d'enemics invisibles i perills ocults. Metàfora sobre el poder vampíric d'una de les manifestacions més monstruoses del capitalisme, En tierra hostil redefineix el cinema bèl·lic per acabar amb una seqüència devastadora, una demostració d'impotència que deixa al descobert la pietat i la comprensió de Bigelow envers les seves desvalgudes criatures.