• Imprimir

La directora Kathryn Bigelow aspira a ser finalista dels Oscars amb 'En tierra hostil', un film ambientat a la guerra de l'Iraq

Artificiers al país de les bombes

Bernat Salvà

Un artificier de l'exèrcit dels EUA desactivant una bomba en una escena d''En tierra hostil'
DEAPLANETA

En tierra hostil va trigar gairebé un any a estrenar-se als Estats Units, perjudicada probablement perquè aborda un tema, la guerra de l'Iraq, des d'un punt de vista per al qual el públic nord-americà encara no estava preparat: el dia a dia d'una brigada d'artificiers que es juguen la vida constantment. El cas és que fins a l'estiu passat no es va estrenar als EUA. Però des que ha arribat a les pantalles li han plogut els reconeixements: nominacions als tres Globus d'Or principals (film dramàtic, director i guió), sis nominacions als Bafta britànics...

La pel·lícula es va presentar a la Mostra de Venècia, on vam tenir l'oportunitat de conversar amb el guionista, Mark Boal, i la directora, Kathryn Bigelow, que va competir pel Globus d'Or amb el seu exmarit, James Cameron, finalment guanyador gràcies a Avatar. En tierra hostil es va estrenar ahir a les nostres pantalles i apareix com un dels fenòmens de la temporada.

Directora de films d'acció com L'anomenen Bodhi i K-19, Bigelow retrata ara un Iraq caòtic, on un esquadró d'artificiers actua en una ciutat on qualsevol objecte pot ser una bomba mortal. No és un retrat heroic, ni fa cap apologia de la violència. "A la guerra no hi ha redempció, no hi ha cap lliçó moral a aprendre -afirma la directora-. La guerra sempre és una tragèdia, no es pot veure de cap més manera". Una mirada del conflicte no sempre compartida pels mitjans de comunicació. "Un article al New York Times explicava que a la guerra de l'Iraq hi han mort més de quatre mil soldats nord-americans, però només s'han publicat sis imatges d'aquests cadàvers. Això és censura. Els fotògrafs no tenen accés a l'escenari dels combats".

Experiència visual

Bigelow remarca el que li interessava de la guerra de l'Iraq: "Abordes un tema que és a les portades, als titulars dels mitjans de comunicació, a través d'una experiència visual, cinematogràfica, que et permet posar molta atenció en els detalls per fer una recreació realista; pots aportar una informació dramàtica amb els recursos de la ficció".

L'origen de la història té a veure amb les experiències del guionista, Mark Boal. "Vaig estar tres setmanes a l'Iraq, fent un reportatge sobre un esquadró de desactivadors de bombes -explica-. Sortíem cada matí i desactivaven bombes, amb el risc que això comporta. Una part molt important del guió es basa en la transcripció de les meves experiències. Hi ha una part d'imaginació, sobretot pel que fa a l'estructura del guió, però es basa en fets reals".

Una de les coses que més el van sorprendre és l'actitud amb què afronten la feina: "M'esperava sentir els soldats queixant-se de la duresa de la guerra, però vaig tenir la sorpresa que ells gaudeixen amb la seva feina. No és com al Vietnam. És important tenir en compte que els soldats nord-americans són professionals, i han fet aquesta elecció".

Un film no polític

En aquest sentit, el guionista insisteix que no han volgut fer una pel·lícula política: "Jo mostro, moment a moment, les mecàniques de la guerra, què fan els soldats... Pots mirar la pel·lícula i trobar que les vivències d'aquests soldats són molt emocionants, i interpretar que és un film polític, però no ho és en el sentit tradicional". En la mateixa línia, Bigelow afegeix que "la tasca del cineasta ha de ser jutjar els seus personatges des d'una superioritat moral; la seva missió és mostrar una realitat que permeti a l'espectador formar-se una opinió sobre el que s'ha exposat". "La meva única preocupació -afirma- és presentar-ho d'una manera que surtis del cinema amb més informació de la que tenies quan hi has entrat, i tenir l'oportunitat de tenir una opinió sobre un conflicte concret que és molt rellevant per al nostre temps".

El film està protagonitzat per actors poc coneguts, però molt convincents en els seus papers de soldats sempre al límit de l'abisme: Jeremy Renner, principal, Anthony Mackie i Half Nelson.