• Imprimir
• Enviar

Entrevista: Stephen Frears El director britànic ens mostra el París de primers de segle XX a 'Chéri', un film protagonitzat per Michelle Pfeiffer que s'estrena avui

"He patit tota la vida per culpa de dones guapes"

Edgar Aribau

Stephen Frears ha adaptat l'obra de Colette 'Chéri'
SERGIO PÉREZ / REUTERS

El director britànic Stephen Frears torna amb Chéri, que avui s'estrena, per mostrar-nos un moment de glòria per a les cortesanes, reconegudes prostitutes que freqüentaven les reunions més exclusives tot i mantenir-se sempre excloses socialment i relegades al seu món particular, al París de primers de segle XX. Com ja va fer amb l'oscaritzada Les amistats perilloses, Frears dóna el paper protagonista a una veterana Michelle Pfeiffer, que dóna vida a Léa de Lonval, una d'aquelles dones de la bona vida amb la qual tots els aristòcrates somiaven, i que Colette va immortalitzar amb l'obra Chéri.

Què el va atrapar d'aquesta obra de Colette?

Del llibre? La resposta suposo que la deu tenir Christopher Hampton, el guionista. De fet a mi em va atrapar el guió, molt més curt. El llibre no l'havia llegit.

I què tenia, aquest guió?

Doncs que explicava una història d'amor molt diferent, entre personatges que mai diuen el que pensen i el que senten. Una actitud que m'agrada molt. Sóc anglès, i als anglesos això ens agrada, som molt perversos.

¿I per al personatge principal d'aquesta perversa història, va pensar des d'un primer moment en Michelle Pfeiffer?

La protagonista és una dona molt guapa i, tenint en compte la qüestió econòmica, vaig pensar ràpidament en Pfeiffer. És una actriu meravellosa. Ja vaig treballar amb ella a Les amistats perilloses, i sempre em va sorprendre la seva gran professionalitat.

I, com a Les amistats perilloses, Pfeiffer torna a patir per amor...

És molt divertit. He patit tota la vida per culpa de dones guapes!

Però a Chéri, tot i que encara atractiva, mostra clarament l'edat que té, amb arrugues naturals i poc maquillatge.

Va assumir perfectament la qüestió de l'edat. No li va molestar, ni tampoc li feia por. Per a moltes actrius és un descans deixar d'aparentar que tenen 16 anys quan gairebé en tenen 60.

I qui sembla que no en tingui més de 20 és Chéri, el jove Ruppert Friend...

Sí, primer volia que fos un actor americà, com Michelle, però aquest personatge tan peculiar només el podia interpretar un actor jove europeu. Els actors americans no acaben d'entendre alguns personatges, com aquest, tan peculiar, ric, malcriat i, a la vegada, decadent. Però Ruppert el va entendre a la primera.

Pel que fa a l'escenografia, va ser molt difícil?

L'escenografia a Chéri ha estat molt més complicada que a Les amistats perilloses. En aquella pel·lícula era tot molt més abstracte. Colette es recreava molt en el vestuari, els complements, els pentinats... però a l'hora de parlar del decorat, només donava dues línies.

Tot i tractar-se de la història d'amor d'una cortesana, la part sexual es tracta poc i amb un romanticisme molt elegant.

Jo no crec que les escenes de sexe hagin de tenir tanta importància, i per això no les vaig posar. No hi tinc gaire traça, a rodar sexe.

Al film, no es veu bé la relació d'una dona gran amb un jove, fet que encara avui està més mal vist que a l'inrevés. Per què passa això?

Jo, al contrari, crec que les coses sí que estan canviant. De fet, als EUA és la moda. Esperen arribar als 50 per canviar el marit per un jove. No hi ha cap motiu perquè siguin relacions complicades. Si aquest masclisme de Colette encara es manté viu aquí, ho sento per vosaltres.

Aviat coneixerem les candidatures als Oscars. ¿Espera obtenir-ne alguna amb aquesta pel·lícula?

Ni m'ho he plantejat. Després d'aquesta pel·lícula n'he fet més, i ara ja tinc el cap en un altre lloc.