• Imprimir

Arriba als nostres cinemes 'Invictus', film sobre Mandela, dirigit per Clint Eastwood i protagonitzat per Morgan Freeman

Mandela, l'anti-Hitler del segle XX

Bernat Salvà

Hi ha moments que defineixen l'essència d'un personatge, d'una vida, d'una història. Un partit de rugbi, la final del mundial del 1995, és la clau per entendre Nelson Mandela i el procés que va liderar a mitjans dels anys noranta, que va convertir Sud-àfrica en una democràcia estable després de l'infern de l'apartheid. Així ho entén el periodista John Carlin, corresponsal a Sud-àfrica quan Mandela va sortir de la presó, i autor del llibre El factor humà (editat en català per La Campana). Clint Eastwood ha adaptat aquesta versió novel·lada de fets reals a la pel·lícula Invictus, amb Morgan Freeman en el paper de Nelson Mandela. Avui s'estrena als cinemes.

"Jo vaig veure aquest partit de rugbi en un bar de Washington, envoltat de sud-africans -explica John Carlin-, i malgrat estar tan lluny, de seguida hi vaig veure una història per al diari de l'endemà. Vaig entendre que era un enorme esdeveniment èpic polític disfressat de partit de rugbi. Quan Mandela va sortir al camp amb una samarreta verda de l'equip sud-africà, que fins llavors era la samarreta de l'enemic, i l'estadi, que estava ple de blancs, va començar a cridar «Nelson! Nelson!»... Mai a la meva vida, en els 27 anys de periodista per tot el món, havia vist una cosa semblant".

Uns anys després va publicar un llibre sobre aquesta història, i una trobada accidental amb Morgan Freeman va obrir la porta a la possibilitat d'adaptar-lo al cinema: l'actor feia anys que anava darrere la idea d'interpretar el líder sud-africà.

Finalment s'ha convertit en la 33a pel·lícula que dirigeix Clint Eastwood, que ha comptat també amb Matt Damon en el paper de Francois Pineaar, el capità de l'equip sud-africà que va derrotar per 15-12 els poderosos All Blacks de Nova Zelanda, en la final jugada a Johannesburg, una victòria gloriosa perquè ningú creia que els sud-africans passessin dels quarts de final.

El gran poder de seducció de Nelson Mandela va ser decisiu per evitar una guerra civil, però per escriure'n un llibre o fer-ne una pel·lícula, pot ser una dificultat afegida: "És un problema perquè el que vols és crear un personatge creïble, i Mandela és un personatge increïble, no hi ha cap figura política com ell. Caus en el perill de presentar-lo com algú idealitzat, platònic; però és el que és, no tens altra opció. I no és que ho digui jo, ho deien a totes les entrevistes que vaig fer per escriure aquest llibre, i van ser moltes, fins i tot gent que va pensar a muntar un grup terrorista contra ell i ara el veneren".

Carisma per unir

El mateix John Carlin, que viu actualment a Sitges, va entrevistar diverses vegades Nelson Mandela. "El carisma només és una part de la seva personalitat. Carisma també en va tenir Hitler, però el va utilitzar per al mal, per dividir, per generar violència. Mandela és com l'anti-Hitler, va utilitzar aquest do per unir". També defineix el líder polític com una persona amb "una gran integritat, és molt coherent en els seus valors i accions, i per genètica, sembla un rei, té un posat molt majestuós, però alhora té una gran senzillesa, és molt bromista, molt respectuós amb tothom, sigui el Papa o la persona que li serveix el cafè al bar". Els elogis no s'acaben aquí: "És molt llest, molt astut, un polític calculador. Sap utilitzar les seves qualitats de sant al servei dels seus objectius polítics, i això és molt important. És un sant i una guineu. Ell apel·la al millor de cadascú, la gent que està amb ell una estona se senten més bones persones, com il·luminats. I així et conquista".