• Imprimir

La Biblioteca de Catalunya es transforma per acollir 'Natale in casa Cupiello', un sopar a la napolitana molt familiar que no es fa gens estrany al públic català

Pur neorealisme italià

Teresa Bruna

Dos moments de la vida dels Cupiello, una família amb tots els ets i uts d'una de catalana a l'hora de preparar el Nadal. "Es nota que els catalans vam ser 200 anys per Nàpols", diu Pep Cruz
BITO CELS

La Biblioteca de Catalunya fa goig. Les seves boniques arcades que han fet de sostre a tantes delicatessen que ha ofert Oriol Broggi, amb sorra, ocells i arbres, s'ha convertit ara en una acollidora casa dels anys 50, amb cuina i rebost, quadres, un piano, puntetes i retrats. El públic, distribuït a banda i banda per 230 cadires, haurà d'endinsar-se a la casa per anar al lavabo. És la llar dels Cupiello, una família napolitana que es prepara per celebrar el Nadal. La formen el pare (Pep Cruz), la mare (Marissa Josa), el nen que no fa brot (Bruno Oro), la nena, que l'han promès a un ric (Màrcia Cisteró), el ric (Carles Martínez/Xavi Serrano), el noviet ocult de la nena (Joan Arqué), el tiet (Ramon Vila), el porter (Jordi Coromina) i la veïna (Noel Olivé). Una tropa de luxe conduïda per Oriol Broggi, que torna a la Biblioteca en un nou registre de director de comèdia amb embolics domèstics. És una coproducció del CAER (Centre d'Arts Escèniques de Reus) i La Perla 29.

Mentre esperem la presentació, Bruno Oro toca el piano "No ho pot evitar. L'hem posat perquè li encanta tocar-lo" diu Pep Cruz. També canta una nadala i deixa anar expressions napolitanes, perquè coneix bé l'idioma: "Vam anar a Nàpols, a casa de la seva tieta àvia a inspirar-nos. Representa que són una companyia italiana que ve a fer l'obra a Barcelona. En els dos petits descansos que hi ha per canviar l'escenari, parlen italià entre ells. Fa molta gràcia, ofereixen cafè a la gent, la treuen a ballar... És com un altre espectacle", explica Broggi.

L'artesania de De Filippo

L'autor, Eduardo De Filippo, era fill d'uns comediants i va créixer en l'ambient de teatre napolità. Va escriure força obres amb personatges pensats per ser representats per la seva pròpia família (ell mateix, el pare, el tiet, les seves germanes...). Tot i que és la que menys hem vist a Catalunya de les quatre que ens han arribat de l'autor, és l'obra que més s'identifica amb nosaltres. "Hi ha un pessebre del que se'n parla tant que la gent l'aplaudeix. És l'obsessió del pare", continua Broggi. No és l'únic element que ens la fa propera: "Aquesta artesania fustera que desprèn l'argument, aquesta qualitat humana de les coses artesanals fan que la gent s'hi identifiqui", diu Ramon Vila. Per a Pep Cruz, l'èxit està assegurat: "A Reus ha anat molt bé i aquí també hi anirà, perquè l'obra és bona, molt divertida, nosaltres som bons, el Broggi és fantàstic, dels que comencen a construïr amb les pedres des de baix. I si no li agradés a la crítica, al públic, segur que si", assegura.

Per a Cruz, la productora de Broggi, La Perla 29, també té aquest esperit artesanal: "Amb Broggi ens vam enamorar quan vam fer Antígona. I té la sensibilitat de triar la Biblioteca, aquest espai que per si sol ja convida a una experiència, el públic ja s'espera alguna cosa especial. No hi ha la comoditat dels camerinos dels grans teatres, ens canviem a la Sala de Dissecció. No hi ha més espai, però crec que és on més ens envolta l'esperit de la companyia de De Filippo. I hi tenim un pernil!".

El meravellós espai acabarà l'idil·li amb Broggi a l'estiu, després de Questi fantasmi, també de De Filippo. "Necessitem un espai més gran i propi, ja movem massa coses i aquí no hi cabem. Ja som una companyia gran! Estem buscant local esperançadament i desesperadament", explica el director.