• Imprimir

Entrevista: Matt Damon L'espia de ficció més sol·licitat de Hollywood ens parla de la seva participació al nou film de Clint Eastwood, 'Invictus', que s'estrena divendres

"Mandela és com seran els éssers humans en 500 anys"

Patricia Puentes

Damon interpreta el paper de Francois Pienaar, el capità de l'equip de rugbi sud-africà en l'època de l'ascens al poder de Mandela
MARIO ANZUONI / REUTERS

Clint Eastwood continua la seva imparable carrera com a director prolífic i tardà amb Invictus, una adaptació cinematogràfica del llibre de John Carlin El factor humà: Nelson Mandela i el partit de rugbi que va construir una nació. La història, basada en fets reals, ens transporta als primers dies de la presidència sud-africana de Nelson Mandela, interpretat per Morgan Freeman. Invictus no deixa de ser una pel·lícula esportiva que ens mostra com el dirigent sud-africà va trobar en l'equip de rugbi del seu país la fórmula perfecta per agermanar la gent d'una nació profundament dividida per temes racials. A Invictus Matt Damon es posa a la pell de Francois Pienaar, el capità de la selecció sud-africana de rugbi amb la difícil missió d'aconseguir que el seu equip es convertís en campió mundial.

Per interpretar el seu paper, va conèixer personalment Francois Pienaar. Com va ser la seva relació?

Francois va convidar-me a casa seva a un sopar gourmet que ell mateix cuinava, perquè el pogués conèixer a ell, la seva dona i els seus dos fills. Vam anar-hi jo i Morgan. Només recordo que vaig tocar el timbre i ell va obrir la porta i em va mirar. La primera cosa que li vaig dir va ser: "A les pel·lícules semblo molt més gran". I ell va riure molt, em va abraçar ben fort i em va fer entrar a casa seva.

¿Va mantenir-hi el contacte durant el rodatge?

Va ser un recurs molt valuós per a mi durant tot el rodatge, li feia preguntes constantment. Li vaig preguntar de tot: des del color del seu protector bucal, fins a quina és la seva filosofia a l'hora de liderar l'equip i en la vida en general. Va estar molt disponible en tot moment i és un paio que s'explica molt bé i que em va ajudar increïblement.

De fet, a la pel·lícula vostè interpreta la majoria d'escenes de joc que veiem. Com va ser possible tenint en compte que el rugbi no és la seva professió?

Si hagués interpretat un altre jugador probablement hauria demanat que em doblessin i simplement hi posessin la meva cara. Amb Francois vaig poder intentar emular el seu llenguatge corporal per la posició que ocupa al camp i també pel fet que era el capità. Francois em va explicar que per a ell no es tractava de centrar-se en el seu joc individual, sinó de fixar-se en el joc dels altres i intentar millorar-lo si podia. Si t'hi fixes, normalment acostuma a estar col·locat en posicions que li permeten estar al corrent de tot el que passa, mirar al seu voltant i decidir jugades. Això sí que podia fer-ho jo.

Què me'n diu del fet de poder treballar al costat d'algú com Morgan Freeman i a les ordres de Clint Eastwood.

No podria demanar més. Són bàsicament l'actor i el director de referència als Estats Units. Perquè et facis una idea, fa deu anys la meva assistent em va regalar per Nadal un sopar amb Morgan Freeman perquè jo no parava de parlar d'ell. Així que ella va trucar al seu assistent i li va preguntar: "Hi hauria alguna forma que Morgan s'assegués amb el meu cap i fes una mena de sopar benèfic amb ell. És que no para de parlar-ne". I vaig anar-hi i vaig passar-hi unes hores, i ell va tolerar les meves preguntes sobre tots els temes. Així que imagina't el fet de poder estar, deu anys més tard, no només assegut a la mateixa taula que ell, sinó en una pel·lícula en què interpreta aquest paper...

No sé si precisament per la magnitud del personatge la seva perspectiva sobre Mandela ha canviat després de fer la pel·lícula...

Les meves creences polítiques sobre ell no han canviat en absolut. De fet crec que tothom coneix molt bé la història, sap què va ver, que va sortir de la presó i va perdonar aquells que l'havien tancat i va tornar a unir el país. En una pel·lícula sobre Mandela el que és difícil és no convertir-lo en un sant absolut perquè moltes de les coses que va fer van ser santes. A més, va ser políticament brillant. De fet, John Carlin, que ha escrit el llibre, em va dir: "Mandela és com seran els éssers humans d'aquí a 500 anys". S'estava referint al fet que sigui un ésser tan evolucionat. És al següent nivell i ha demostrat que, d'alguna manera, això fa que vulguis ser millor i viure millor i fer les coses millor. És un home excepcional.