• Imprimir

A 'Flamenco para Traviata', des d'avui al Poliorama, Távora i La Cuadra de Sevilla traslladen l'òpera al flamenc

Un brindis pel fandango

Teresa Bruna

Salvador Távora i la seva companyia La Cuadra de Sevilla tornen dimarts a Barcelona amb Flamenco para Traviata, un espectacle molt en la seva línia poètica, artística, investigadora i divulgadora de tradicions autèntiques. Es va estrenar l'any 2007 a Màlaga i ja va emocionar a Catalunya l'any 2008, al Festival de Peralada. És la primera vegada que fa temporada seguida, encara que només sigui 15 dies.

Per a Távora això és molt important: "Tenia moltes ganes de reiniciar la comunicació amb el públic català, amb qui va ser excel·lent durant prop de 40 anys. Amb Carmen -l'obra en què es lidiava un toro en la versió per a plaça i va ser prohibida a Barcelona- es van produir malentesos que cal oblidar per sempre. Nosaltres devem molt al públic català. Els nostres inicis, amb Quejío, van néixer i créixer a Catalunya. Érem al Capsa, amb en Pau Garsaball", recorda.

Ja no hi ha malentès. Salvador Távora té uns sentiments profunds envers la seva cultura que transmet de manera contundent als seus espectacles i amb això s'ha guanyat un respecte, el mateix que va tenir ell quan, després de guanyar el plet i acceptar-se que es lidiés el toro, va decidir no fer-ho. Tanquem així un tema que torna a la memòria en sentir el nom de Távora, i parlem d'aquest magnífic esclat de creativitat que va entusiasmar la crítica a Peralada.

Homenatge al fandango

Flamenco para Traviata és un espectacle tan complet que costa descriure. Però per damunt de tot és un homenatge al fandango "aquell art meravellós de lliure creació, sense regles", i als seus creadors oblidats, a la cultura popular, als clams dels barris més pobres i a les prostitutes. Távora recrea l'argument de La Traviata, que parla d'una prostituta malalta de tuberculosi, que alegrava els senyors de l'alta societat de París: "Abans, molta gent moria de tuberculosi i els fandangos en parlen. Hem recollit una colla d'aquests fandangos i els hem cosit de manera que reprodueixen La Traviata, però a l'ambient pobre de Sevilla, a l'Albareda de la meva infància, d'on guardo tants records. El flamenc es va desenvolupar també al món de la prostitució. El que hem fet és traslladar l'argument de l'òpera al flamenc", explica Távora. Els personatges conserven els noms de l'òpera de Verdi.

L'espectacle recrea fragments de La Traviata, cantats per tenors i sopranos, però en música gravada i com a fons. Tot el que és flamenc és en directe. L'interpreten María Távora, bailaora i néta del director (Violeta) i el Mistela, bailaor (Alfredo), en els personatges principals. Ana Real (cantaora) i Javier Allende (cantaor) fan de narradors. Hi ha músics en directe, Raquel López (ballarina) i el cavall Cascanueces, "que és meravellós", assegura Távora.

L'espectacle ofereix moltes disciplines: "És òpera, flamenc, música, el fandango connectat amb la tragèdia grega, art eqüestre, dansa clàssica... És tot, però no és fusió. Jo sempre he lluitat contra les descripcions". El que sí que reivindica és el plaer per l'art, la sensibilitat social i la comunicació, que espera aconseguir en un espai tan proper com el Poliorama. "El teatre ha de saber equiparar el sentit popular amb el sentit culte de l'art. I ha de ser transcendent. Molts grans artistes no serien res, potser ni Picasso, sense el seu compromís amb la societat". Només fins al 24 de gener al Poliorama.