• Imprimir

El Brossa Espai Escènic acull l'espectacle 'Montserrat Roig: paraules d'Avui', construït amb els articles que va escriure per a aquest diari entre el 1990/1991

La força de la paraula

Teresa Bruna

La recordem quan venia a l'AVUI a portar els articles, autèntics clams socials amanits, com ella va decidir, amb el títol Un pensament de sal, un pessic de pebre. La tenim present sobretot els últims temps, guapíssima, amb el barret, tapant les traces de la malaltia que se la va endur als 45 anys. És per a nosaltres tot un orgull ple de sentiments poder anunciar que, a la petita i acollidora sala de l'Espai Brossa, una actriu, Mariona Casanovas, i un músic, Emili Cuenca, recuperen el record de Montserrat Roig, una de les escriptores més reflexives, clares i reivindicadores de la literatura catalana.

Montserrat Roig: paraules d'Avui respon a una selecció dels articles que l'escriptora va fer per a l'AVUI els anys 1990/1991, just fins poc abans de morir. Els ha triat la mateixa Mariona Casanovas: "Aleix Puiggalí em va regalar la idea. Jo estava representant una obra seva, Fosc de lluna, i em va venir a veure". L'escriptor feia temps que barrinava recuperar la memòria de Montserrat Roig per a l'escena i va pensar que la Mariona en sabria treure partit: "Em vaig entusiasmar. S'ha fet molt poca cosa d'ella i no és just. La força de la seva paraula és increïble", diu l'actriu, que va contactar de seguida amb Maria Manau per a la dramatúrgia.

"Hem analitzat els personatges dels relats i els hem donat vida. Encara que sigui ella la que explica, sempre hi ha persones concretes". La presència d'Emili Cuenca, amb la guitarra és imprescindible: "Establim diàlegs entre el text i la música", continua Mariona. Frederic Roda ha assumit la direcció artística.

Mariona Casanovas destaca l'energia fins a l'últim moment de la Montserrat Roig i la seva capacitat reivindicativa amb una escriptura neta i clara. Entre les nou històries escollides hi trobem una mare a qui li ha desaparegut una filla a l'Argentina, o bé el drama d'una mare amb un fill deficient, la seva relació i la seva lluita. Però, tal com indica el títol d'Un pensament de sal, un pessic de pebre, no tot és drama. "Un article retrata el Nadal d'una família catalana, les poques ganes de trobar-se, les tensions amagades i el fet que tothom continua celebrant-ho. Hi posa molta ironia i tothom s'hi sent retratat. També és molt divertit un altre que descriu tipus de gent que van a comprar un llibre i la història oculta que hi ha al darrere".

Una projecció de fotografies de l'escriptora completen una escenografia austera però suficient. L'espectacle està dedicat a Glòria Roig i Toni Cabello, que van ajudar a tirar endavant el projecte, aturat per les seves morts. "Quan ella va morir el Bush declarava la Guerra del Golf. 20 anys més tard vam iniciar el projecte pensant: Bush fill atacava l'Iraq. Com pot ser possible que 20 anys després es facin els mateixos errors? Faria falta una altra Montserrat Roig que ens despertés la consciència". És a l'Espai Brossa fins al 24 de gener.