• Imprimir
• Enviar

Crítica màgia

Grans il·lusions

Jordi Jané

Il·lusionàrium

De i amb Alís Kim & Luna

Teatre Gaudí, 31 de desembre

El Teatre Gaudí presenta el programa Màgia del segle XXI, que Alís Kim & Luna comparteixen alternadament amb el xou Cosas que pasan, del bosnià Sasha. Il·lusionàrium és d'aquells espectacles que demostren que els efectes màgics només poden perviure a través dels temps i les modes i continuar deixant el públic estupefacte si estan ben elaborats i presentats amb personalitat. Magníficament secundat des del 2002 per la seva ajudanta Luna (Pilar Rodríguez), en aquesta ocasió Joaquim Alís ofereix un conjunt de grans il·lusions, complementat amb efectes senzills però eficaços (la paperina i la llet, la corda tallada i recomposta, la conversió d'arròs en aigua, un apunt de mentalisme i una mica de participació).

Té molt de mèrit efectuar números de grans il·lusions amb els aparells gairebé a tocar del públic, circumstància obligada per la configuració de la sala, i que Alís Kim aprofita per posar encara més en relleu la netedat del seu treball. La dona partida en dues meitats, vista a peu pla i a tres metres escassos de distància, és absolutament sorprenent. L'espectacle comença amb la partner ficada dins una caixa que Alís Kim travessa amb llances de foc, i de la qual Luna surt sense ni una ferida ni una emmascara de sutge. A continuació fan un interlude (un dels efectes màgics que qüestionen la impenetrabilitat de la matèria, i en el qual Luna està especialment fina i precisa). Segueixen diverses desaparicions de Luna (amb afortunades reaparicions): el puzle, la fuga del sac i, com a gran efecte final, la caiguda mortal, en què unes esmolades punxes d'acer travessen el reduït cubicle on tots hem vist que s'introduïa la noia. No s'ho perdin: seran al Teatre Gaudí (www.teatregaudibarcelona.com) fins al 17 de gener.