• Imprimir

El cantant barceloní presenta aquesta nit un nou espectacle al Teatre Lliure, 'Corazón lengua'

La intuïció de Vilallonga

Andreu Gomila

El cantant i compositor Alfonso Vilallonga torna per Nadal al Teatre Lliure. Per tercer any, presenta nou espectacle a l'escenari de Montjuïc, "un lloc on es fan coses bones -diu- i em trobo com a casa". El títol del nou xou, Corazón lengua, ho diu gairebé tot. "Explico la dependència existent entre el cor i la llengua, de totes les coses que sorgeixen sense haver de passar pel cervell", indica. Un espectacle, amb quatre o cinc temes nous, que és pura intuïció.

Un dels talls nous, el que titula el concert, sembla una acció surrealista, pel caire onomatopeic, de paraules lligades sense gairebé cap sentit aparent. Tot l'espectacle gira al seu voltant. Amb molta cosa lúdica i una escenografia -obra de Quim Roy- nova de trinca. Damunt l'escenari l'acompanyaran Román Gottwald (violí, teclats, serra, acordió i veu), Pau Figueras (guitarra i veu) i Pep Pascual (percussions i saxos). El sarcasme i la ironia, marca de la casa, tampoc no faltaran a la cita.

Temes antics

Vilallonga recuperarà temes antics, com alguns del musical Aloma, del qual en va escriure la banda sonora, o d'una cantata que va fer a L'Auditori, o d'un altre musical que va embastar fa deu anys. "Faig cançons per a d'altres i després, quan les canten, em fan enveja i les he de recuperar", afirma.

"M'agrada aquesta dualitat entre el que és sarcàstic i el que és romàntic", apunta Vilallonga. I és que ell reivindica la cançó d'amor i un "cantar des del cor" que semblava passat de moda i que ara torna. L'espectacle, de fet, neix, recorda, d'un retrobament amorós a la platja, l'estiu passat.

Vilallonga assegura que "desposseïts per la crisi de tota la resta, ens queden només dos òrgans essencials: el cor i la llengua". "La llengua és l'higròmetre del cor. Quan la llengua s'asseca, el cor també. Quan la llengua exploradora surt a l'aventura, s'ho passa bastant bé, però no triga a enyorar el cor", diu, poètic, el cantant. Aquest estiu passat, Vilallonga va treure el seu setè disc. En prop de vint anys de trajectòria, és un nombre baix. Però ell, el rei del cabaret barceloní, prefereix el directe. I en els últims anys ha escrit més cançons que discos, a banda de fer-se un nom dins el món del cinema.