• Imprimir

Edicions 3 i 4 presenta a Barcelona els quatre guanyadors del premis Octubre: Vicent Sanchis, Manuel Molins, Lluís Calvo i Rafa Gomar

Amb accent valencià

Lluís Llort

Vicent Sanchis, Lluís Calvo, Manuel Molins i Rafa Gomar, guanyadors dels últims premis Octubre
JOSEP LOSADA

Eliseu Climent, editor de 3 i 4 i reconegut activista cultural valencià, va organitzar ahir la presentació conjunta a Barcelona de les quatre obres premiades (de tres valencians i un català) en les diferents categories dels darrers premis Octubre: Vicent Sanchis va guanyar el d'assaig per Franco contra Flash Gordon; Manuel Molins, el de teatre per Dones, dones, dones; Lluís Calvo (català de Saragossa), el de poesia per Col·lisions, i Rafa Gomar, el de narrativa per Andròmines.

Per ordre d'aparició, Vicent Sanchis (a qui li va fallar el presentador a última hora) va donar les claus del seu assaig, en què demostra que la seva passió de col·leccionisme de còmics també té un complement de documentació històrica extensa i rigorosa. "És un passeig pel franquisme en què mostro com la censura va repercutir en els tebeos", explica el periodista, que ha omplert el buit que encara existia de la censura en aquest gènere.

L'assaig, que afegeix comparacions entre pàgines de còmic abans i després de passar pels censors, repassa la història de la castració de continguts des de la Restauració i la República fins fins al 1977.

Francesc Foguet va ser l'encarregat de presentar Dones, dones, dones, de Manuel Molins, "un autor incòmode a Barcelona, on domina una dramatúrgia liquada i asexuada; la de Molins és ideològicament compromesa", va manifestar. L'autor va descriure la seva obra de teatre com "un casament narrat d'una manera no tradicional, explicat a través dels pensaments interiors dels sis personatges". Hi apareixen temes com ara la servitud, la immigració, la sexualitat i el jo múltiple, afirma Molins, que sempre ha "pensat els Països Catalans a través de la mirada fusteriana".

El rei dels alexandrins

Pere Ballart es va desfer en elogis cap a Calvo d'una manera convincent. "Poca gent escriu alexandrins com ell; creu en la forma del vers ben construït, sòlid i consistent", són algunes de les flors que li va dedicar. "Escriu poesia lírica, però amb un fort component narratiu", va reblar. I és que, a Col·lisions, Lluís Calvo no mostra "la realitat a l'ús" i utilitza "el llenguatge per provocar col·lisions en el lector". La imaginació i l'audàcia són motors d'un poemari, dividit en cinc parts, "bigarrat i ple de les contradiccions" que fascinen l'autor, que ha aplicat "diferents solucions formals".

Finalment va ser el torn de Simona ?krabec, que va explicar que Andròmines, de Rafa Gomar, "qüestiona l'entorn en què vivim i reflexiona sobre la solitud i l'art". Per Gomar, la seva novel·la, que narra com afrontar la viudetat recent per part d'un periodista a través dels records que li transmeten els objectes personals, "està dins d'un realisme quotidià". La novel·la, que formalment combina cartes, articles i narració, "per tenir la composició absoluta del personatge", és "un homenatge a les ciutats, en concret a València, i a la generació dels anys 50 i 60".