• Imprimir

Entrevista: Lluís Danés És el creador i director de 'Llits' un espectacle gegantí protagonitzat per Albert Pla i Lídia Pujol, amb música de Lluís Llach, que s'estrena avui

"Per a mi treballar és com fer mandres, és un plaer"

Teresa Bruna

Lluís Danés aprofita la fotografia per jeure uns segons. No hi ha temps per al descans: "És un vaixell molt gran", diu
CRISTINA CALDERER

Lluís Danés (Arenys, 1972) porta 18 anys al món artístic, en el qual combina la feina de director de cinema i de teatre, dramaturg i realitzador. Brilla amb espurnes com a artista plàstic, com es desprèn de les seves vuit creacions de teatre visual. El 2007 va estrenar Tranuites, des d'on el seu amic Lluís Llach s'acomiadava dels escenaris. Avui estrena Llits al TNC, amb música de Llach feta expressament per al muntatge, però sense la seva presència física.

Llits té relació amb Tranuites?

El projecte neix just després. Tranuites acabava amb una colla de llits girant sobre una pista de circ i vaig pensar que podria ser una arrencada per a un nou espectacle. La pista recorda una esfera de rellotge, el pas del temps, el món... Em va fer pensar que girem sobre una pista i que anem saltant de llit en llit des que naixem. Si fóssim artistes de circ seríem acròbates de salt, perquè el llit ens acompanya sempre, el tenim tots en comú. Però vaja, és una excusa per continuar parlant del que a mi m'agrada, de l'ésser humà.

I també parles de somnis...

Si, m'agradaria fer aquell tòpic de la trilogia. Tranuites parlava del somni com a possibilitat de no conformar-se, de l'obligació de l'ésser humà de somiar per superar-se. Ara utilitzem el llit com a vehicle per parlar de les pors que et van fotent des del bressol, dels equilibris i precipicis de l'adolescència, de les relacions humanes oficials, com el matrimoni... Diem que els llits serveixen perquè fugin els presoners, perquè no hi ha cap reixa que pugui subjectar un somni, parlem de quan el llit ja no és còmode ni té matalàs ni llençols ni coixins... El proper muntatge podria ser sobre el somni, entès com a tòpic surrealista.

Entrem en terreny de Freud!

Potser no tant, no ho sé. Sempre m'ha interessat la dimensió del somni, quins mecanismes es mouen. Si hagués de crear un muntatge amb el mateix llenguatge i els mateixos elements que hem utilitzat en aquests, segurament es diria Somnis. Però encara no hem estrenat Llits!

Ets un tastaolletes incansable. Fas muntatges multidisciplinaris per posar-hi totes les inquietuds?

Sempre vas deixant raconets i energies per arrencar coses noves. Aquesta vegada m'he quedat bastant escurat, però. El procés de creació ha estat dur, ho hem fet amb aportacions personals... Jo sóc director però també sóc productor. És bo, vol dir que creus en l'espectacle, però per altra banda vas limitat. He concentrat l'energia a convèncer i fascinar la gent que he convidat a navegar en aquest vaixell, a conduir-lo. Però és un vaixell gros i m'ha deixat bastant sec. Ara em ve de gust descansar. Quan acabes una cosa d'aquestes el que més vols és fer cine o audiovisuals...

Vaja, quin descans!

És un altre ritme! Quan presentes una pel·li ja saps què ha passat. Aquí, no hem estrenat i has d'anar explicant coses en el moment que més dubtes tens. Jo sóc insegur, no em considero crac en res, al contrari, no tinc cap mena d'especialització. L'únic que faig es muntar festes, convidar gent a passar-s'ho bé...

Què significa el circ per a tu? A Llits hi ha set especialistes.

Doncs no he estat mai un espectador de circ! L'utilitzo com una eina, com ara la dansa o el cant. No m'ha interessat mai el circ del més difícil, precisament Llits parla d'un que ho intenta i no ho aconsegueix. Tant l'escenografia com els personatges i la mica de dramatúrgia tenen aquell punt de cosa imperfecta que sempre m'ha agradat.

Què és la Santamandra?

És la meva productora. Allà ens ajuntem una gent que fa anys que treballem junts. Som a Arenys, en una casa fantàstica des d'on veiem el mar. Hi treballem molt bé. Li vaig posar aquest nom perquè, encara que no ho sembli, per a mi treballar és com si estigués de vacances. És com fer mandres, és un plaer.