• Imprimir

Entrevista: Salvador Sunyer El director de Temporada Alta fa balanç i mira la cultura catalana en temps de crisi

"Catalunya ha funcionat quan hi hagut un projecte cultural"

Andreu Gomila

El festival Temporada Alta ha superat el repte. Va posar 10.000 entrades més a la venda i ha aconseguit vendre-les gairebé totes, amb propostes populars, rigoroses i ben pensades, amb el millor de fora i el millor d'aquí. Salvador Sunyer dirigeix el certamen des de fa 15 anys.

Va començar el festival dient que no volíeu un 92% d'ocupació perquè molta gent es quedava sense entrada i l'acabeu amb el 90%. Un fracàs?

[Riu] El problema que teníem és que molta gent es quedava fora i aquest any, amb més entrades a la venda, hem trobat un equilibri molt raonable.

¿Podem dir que amb 50.000 espectadors el Temporada Alta ha arribat al límit? ¿L'any que ve posareu a la venda 10.000 entrades més, com enguany?

No. Això no ho podem fer. I més tenint en compte la situació econòmica. Sí que crec que d'aquí dos o tres anys, es poden crear nous espais. Espais per a poca gent, espais per a nova creació, per a la poesia, per al text. Perquè els creadors arrisquin de debò. Espais temàtics situats dins el barri vell de Girona.

De 70 espectacles, uns 26 han estat coproduïts amb altres companyies i ja han sortit de gira. És aquest l'objectiu del festival?

És una de les fronteres dels festivals. N'hi ha que només exhibeixen, que està molt bé... Nosaltres estem en un país molt petit. Quin problema tenim? Falta massa crítica. Tothom aquí fa les seves batalles, el Lliure, el TNC, el Mercat, i nosaltres el que hem de fer és aglutinar tot això, col·laborar amb tothom per ajudar que alguns projectes tirin endavant.

Diuen que pagueu poc.

I tenen tota la raó. Per què dic que, tot i estar en temps de crisi, les institucions han de decidir què volen fer? El festival, així com està ara, pot viure molts anys. Això seria una equivocació. Perquè el Temporada Alta ha de créixer amb espais nous i hem de poder coproduir amb condicions amb gent de fora. Nosaltres, aquest any, hem coproduït dos espectacles que ja tenen gira mundial fins al 2011: Dunas, de Sidi Larbi i María Pagés, i Le sort du dedans, de Blai Mateu. Pel que fa a Dunas, pensa que la coproducció va ser exactament deixar-los un mes el Teatre de Salt i el Teatre Municipal de Girona. Respecte a Le sort du dedans, la coproducció va ser de 12.000 euros. Són coses que es poden fer perquè hi ha la complicitat de les companyies, de les productores, de tota la gent del teatre. Això és una cosa que no pot ser estable.

I correu el risc de morir amb el temps.

Sí. Si tinguéssim més diners, tots treballaríem amb millors condicions. En quatre, cinc anys, hauríem de doblar el pressupost, que ara és d'uns 2,5 milions d'euros, i posar-nos al nivell del Grec, que s'acosta als 5 milions.

¿És factible això, en aquests temps tan difícils?

Això és un problema del país. Catalunya només ha funcionat políticament i econòmicament quan hi hagut un projecte cultural al darrere. No parlo només de dansa, música o cinema. A Barcelona, el Pla Cerdà va ser més que l'Eixample, va ser un pla cultural. Va facilitar la revolució industrial i va produir el Modernisme. Amb el Noucentisme va tornar a passar, que ens va donar l'última visió forta de país... Ara arribem a la crisi en un moment en què es dediquen a la cultural molt menys diners que en un país normal, al voltant d'un 30% menys, de 85 euros per persona a 60 euros per persona. I el que han fet és retallar per tot igual, quan hi ha sectors que ja estan gairebé a zero.

Ho entén?

Amb l'única cosa que som independents és amb la cultura. I si tinguessin visió de país veuríem que la cultura és tan essencial com l'educació.

¿Entén que la cultura sempre hagi estat menyspreada, tot i haver-hi hagut governs nacionalistes o amb nacionalistes des de 1979?

Un dels grans errors de Pujol, del seu projecte, és que no tenia un projecte cultural, desconfiava de la cultura. El tripartit va dir que doblaria el pressupost de cultura i no ho han fet. Avui és bàsic trobar un model cultural de país. El govern ha de prioritzar certes coses. I m'agradaria pensar que, un cop superat el tràngol actual, a partir del 2011 pensaran a ajudar les coses d'aquí que t'ajuden a posar-te en el mapa del món.

Si això no passa, què?

El festival pot seguir com ara molts anys, però com totes les coses que no es reinventen contínuament, acabarà rovellant-se. No volem més diners per portar més companyies estrangeres, sinó per ajudar la cultura del país.

Teniu el compromís de les administracions?

Verbalment, sí. La majoria de les administracions i els partits del país diuen que ens ajudaran a créixer.

I quan veu que Fèlix Millet ha robat del Palau de la Música el pressupost del Temporada Alta dels últims 18 anys, quina cara li queda?

M'escandalitzo. El mal més greu que ha produït això del Palau no és tant el diner públic com el privat. Pensa que no hi ha cap lloc d'Espanya on les empreses, gent amb calés, destinin tants diners a la cultura. I s'han sentit que els han pres el pèl.

Alguns creadors critiquen que no hi hagi cap creador al darrere del Temporada Alta?

No és veritat que no hi hagi director artístic. Ho sóc jo. És veritat que no hi ha cap autor, director o actor. Ni Avinyó, ni el Festival d'Edimburg, ni el de París, no tenen un creador al darrere. Hi ha diferents models.

Us molestaria que Barcelona creés un festival de tardor com el que va existir a finals dels 80?

Com més festivals tingui un país, si tenen sentit, millor. El que seria ridícul és que fessin un clon.

Ara desapareix el Festival de Otoño de Madrid, que marxa a la primavera. Menys competència?

No hi haurà competència estatal, però he de dir que el Festival de Otoño ha estat un molt bon aliat. Hem coproduït coses i hem portat coses de fora junts. Aquest any hem coproduït tres coses... Tindrem més quota als diaris.